Preparats per retallar

“El govern en el seu con­junt no té cap dubte que aquest és un com­promís que ens afecta a tots i que el govern ha d’assu­mir”. Aquesta era la síntesi que el con­se­ller d’Eco­no­mia, Antoni Cas­tells, feia ahir de l’intens debat que es va plan­te­jar al con­sell exe­cu­tiu sobre les mesu­res per reta­llar el dèficit. El pla, del qual Cas­tells va fer tot just un esbós tan dins com fora del govern, pre­veu no només rebai­xar sous a l’admi­nis­tració, inclo­sos els tre­ba­lla­dors de cen­tres con­cer­tats, sinó també fre­nar o atu­rar nous ser­veis ja pre­vis­tos i alen­tir inver­si­ons en curs.

En pre­sen­tar el pla –molt gene­ral a l’espera de conèixer el decret que apro­varà demà el con­sell de minis­tres–, el con­se­ller va insis­tir que la res­pon­sa­bi­li­tat del dèficit no és de les comu­ni­tats, tot i que va garan­tir que el tri­par­tit farà “un gran esforç” com li cor­res­pon, per rebai­xar-lo del 2 a l’1,1% el 2013.

A par­tir d’aquí, al vol­tant de la taula de l’exe­cu­tiu es van anar des­ple­gant els argu­ments dels con­se­llers, cons­ci­ents que l’obli­ga­to­ri­e­tat de les mesu­res que imposa el govern de l’Estat deixa poc marge a la dis­cussió. O pre­ci­sa­ment, empa­rats en aquesta cir­cumstància que fa recaure en Zapa­tero la –impo­pu­lar– res­pon­sa­bi­li­tat del pla.

Abans d’entrar al govern, el pre­si­dent d’ERC, Joan Puig­cercós, havia alliçonat els seus con­se­llers en el marc d’un esmor­zar. Els repu­bli­cans van rei­te­rar la difi­cul­tat per inci­dir en el dèficit des de Cata­lu­nya, cosa que tras­llada el ter­reny de joc al Congrés.

No hi va haver grans sor­pre­ses al govern. Des de l’eco­so­ci­a­lista Joan Saura, que entén que la manera d’enfo­car les mesu­res pena­litza els tre­ba­lla­dors i no els pode­ro­sos, fins a la titu­lar d’Acció Social, Carme Cap­de­vila, que insis­teix que no es poden apli­car les reta­lla­des aquest any, o el de Política Ter­ri­to­rial, Joa­quim Nadal, que avisa que fre­nar dràsti­ca­ment inver­si­ons afec­tarà l’ocu­pació, tots van estar en el seu paper. No van fal­tar inter­ven­ci­ons més pràcti­ques com la d’Ernest Mara­gall, que va subrat­llar la ino­por­tu­ni­tat del pla en any elec­to­ral.

Els con­se­llers van des­ple­gar els seus argu­ments sense cris­pació i sense embuts. Fins i tot es van posar damunt la taula qüesti­ons espi­no­ses com la neces­si­tat d’impul­sar la cul­tura del copa­ga­ment de la sani­tat. El mateix Cas­tells va adme­tre en roda de premsa la con­veniència de poder plan­te­jar el paga­ment d’una part de la des­pesa hote­lera que genera l’hos­pi­ta­lit­zació de per­so­nes amb ren­des més altes, o el copa­ga­ment de pròtesis.

Però aquesta no era ahir la qüestió. El pla que pre­para el govern –que es regirà pel que fixi el govern cen­tral– pre­veu reduir en un 5% de mit­jana les des­pe­ses de per­so­nal d’admi­nis­tració i empre­ses públi­ques, que afecta també enti­tats i cen­tres de règim con­cer­tat. Bàsica­ment edu­ca­tius i soci­o­sa­ni­ta­ris.

Alguns ser­veis que s’havien de posar en marxa aquest any es recon­si­de­ra­ran, cosa que pot pro­vo­car que s’atu­rin o s’alen­tei­xin, tot i que Cas­tells va garan­tir que no hi haurà retrocés en les pres­ta­ci­ons soci­als actu­als. Es man­tin­dran les inver­si­ons pre­vis­tes però la seva exe­cució pot ser més lenta, i les noves es poden res­trin­gir.
S’apli­ca­ran els incre­ments de tri­buts anun­ci­ats, a més d’apro­fun­dir en la lluita con­tra el frau.