El català, assignatura pendent de l’administració de l’Estat

El català millora però continua sent una assignatura pendent per als organismes instal·lats a Catalunya que depenen de l’administració de l’Estat. L’enquesta sobre usos lingüístics a les institucions de Catalunya 2007 elaborada per la secretaria de Política Lingüística a partir de 1.159 entrevistes posa en evidència que els organismes dependents del govern espanyol són les institucions que fan menys ús del català: si bé tenen gairebé la meitat de rètols escrits en aquesta llengua, només s’utilitza en el 43% dels documents de difusió externa d’un servei o d’un producte i encara se’n redueix més l’ús en el cas de les comunicacions escrites a usuaris i associats, on el 69% es fan en castellà.

L’anàlisi s’ha fet a les delegacions de l’Agència Tributària, de l’administració de la Seguretat Social i de la Tresoreria de la Seguretat Social, així com a la delegació del govern de l’Estat a Catalunya i a les quatre subdelegacions del govern, és a dir, a Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. “Queda clar que a l’administració perifèrica de l’Estat és on la situació és més precària, tot i que en general en totes les institucions l’índex de normalitat d’ús del català és molt elevat”, destaca el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan.

La radiografia de la situació de la llengua feta en vuit sectors d’institucions de caràcter públic indica que tant els rètols, com els documents de difusió externa i les comunicacions escrites personalitzades són en català entre el 94% i el 99% dels casos a la Generalitat, als seus organismes autònoms i als consells comarcals. Els ajuntaments i els col·legis professionals també tenen en català gairebé tots els rètols, així com nou de cada deu documents externs, mentre que el percentatge baixa en l’anàlisi de les federacions d’entitats, que només escriuen en català el 85% dels documents que surten a l’exterior i un 88% de les comunicacions per a usuaris i associats.

En les comunicacions orals amb les persones usuàries és on la utilització de la llengua catalana és inferior a totes les administracions si es compara amb la documentació i la retolació. Segons l’enquesta d’usos lingüístics, només la meitat de comunicacions de tu a tu a les delegacions de l’Agència Tributària, de la Seguretat Social o a les subdelegacions del govern de l’Estat es fan en català. Les institucions que representen l’Estat lideren també el rànquing de menys ús de la llengua catalana en el cas de les comunicacions orals.

A l’altra banda de la balança, on més es parla en català és a la Generalitat (90,6%), seguida dels col·legis professionals (90%), els consells comarcals (88%) i l’administració local (72%).

Identificar punts dèbils
Joan apunta que el de l’administració és un dels àmbits amb més normalització lingüística, tot i que reconeix que cal buscar fórmules de millora a les institucions dependents del govern central i a les associacions, que continuen sent punts on la normalització pot millorar. “L’enquesta ens permet identificar els punts fluixos –afegeix– i planificar les accions necessàries”. De totes maneres, insisteix que s’està “en un procés de millora” i que “tot i que els criteris puguin semblar discutibles, no hi ha incompliments de la llei”.