Societat

ENRIQUETA BRULL

EMPRENEDORA ALS 64 ANYS

“Espero donar esperança”

Quan l'Enri­queta Brull va arri­bar als 60 anys va deci­dir que volia dedi­car-se a fer, per pri­mer cop en la seva vida, de mes­tressa de casa i cui­dar dels fills i néts a temps com­plet. Un bon matí, ara fa qua­tre mesos, la seva història, però, va can­viar de manera radi­cal. La nova botiga de Cui­nes i Banys Vidal que ha obert a tocar de la zona comer­cial Les Brui­xes ha estat el resul­tat d'aquesta nova aven­tura.

D'on va venir aquest canvi?

Un dia, estava fent el dinar per a la meva família i em va tru­car el pro­pi­e­tari del local. Era un lloc que jo sem­pre me l'havia mirat i havia pen­sat que seria molt bo per fer una botiga de refor­mes inte­grals, però com que era massa gran ni hi havia pen­sat seri­o­sa­ment. Ell em va ofe­rir que­dar-me el local. Així que vaig dei­xar el dinar a mig fer i vaig anar a par­lar amb ells. I a l'hora de dinar vaig comu­ni­car a la meva família que tor­nava a tre­ba­llar.

Tenint 64 anys, es devien que­dar parats.

Sí, al prin­cipi es van sor­pren­dre, però a casa meva sem­pre he estat jo qui ha tin­gut empenta, i tenia molt clar que això és el que calia. El meu marit, amb qui fa anys que tenim un taller de mar­bres i una botiga de refor­mes a Tar­ra­gona, em va dir que li feia por. Però aquesta crisi ens ha fet molt de mal, i tinc molt clar que era el que tocava fer.

Com els ha afec­tat a vostès la crisi?

Ens estàvem men­jant el nos­tre capi­tal. Han tan­cat empre­ses que ens han dei­xat a deure diners, la cosa estava molt mala­ment. Per això calia fer aquest pas, perquè les refor­mes és ara un sec­tor en crei­xe­ment. La gent no es com­pra una casa nova, però sí que s'arre­gla la cuina o el bany. Ara és el moment d'apos­tar per aquest tipus de negoci.

Però amb la que està caient no em dirà que no és valenta...

I tant! Molt valenta! Però, sap?, jo sem­pre he estat molt inqui­eta. Des dels 15 anys que tre­ba­llo.

I no s'ha tro­bat obs­ta­cles per obrir aquest negoci per culpa de la crisi?

Amb els bancs. He tin­gut moltíssims pro­ble­mes per acon­se­guir els diners. Jo volia un crèdit de l'ICO, i no hi havia manera. Vaig recórrer tots els bancs, vaig par­lar amb tots els direc­tors i, final­ment, tan sols vaig acon­se­guir el «sí» del BBVA, i després de ven­dre'ns una casa i tenir un patri­moni que ens recolzés. I només neces­si­tava 40.000 euros! Els bancs abans sí que tenien en compte les per­so­nes, però ara som números, i més encara si els par­les de la cons­trucció.

Li va fer témer no poder obrir mai?

Vaig començar a mun­tar-ho tot sense tenir el crèdit. Sabia que me'n sor­ti­ria, i els proveïdors em van donar faci­li­tats.

Fins quan estarà al cap­da­vant d'aquest nou negoci?

Fins que pugui. Això s'ha creat perquè ho con­tinuï la meva filla, i el meu fill farà el mateix amb el taller del meu marit.

És vostè un dels famo­sos brots verds?

Crec que aquests brots verds han de ser més gene­rals i grans, però sí que espero poder donar una mica d'espe­rança.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.