L'altra rambla

Deu anys després de la seva ober­tura, la ram­bla del Raval afronta el seu futur amb un inter­ro­gant a cada can­to­nada. Gua­nyat a l'antic barri xinès a còpia d'expro­pi­a­ci­ons i dis­se­nyat per con­ver­tir-se en un nou símbol de la Bar­ce­lona post­mo­derna, l'espai sobre­viu als embats d'una crisi que li va tallar les ales bus­cant fórmu­les per allu­nyar-se d'una mar­gi­na­li­tat que no li resulta estra­nya. Al Raval del segle XXI i a la seva ram­bla hi ha sorolls, brutícia i pro­ble­mes d'inse­gu­re­tat. Segu­ra­ment, no tants com als anys vint, als qua­ranta o als sei­xanta del segle pas­sat, quan els pro­ble­mes de con­vivència o del que fos s'hi diri­mien a punya­la­des i quan al barri no hi havien arri­bat els pakis­ta­ne­sos, ni els indis, ni els mar­ro­quins i ni els altres ciu­ta­dans dels món als quals ara alguns volen asse­nya­lar com la font de tots els pro­ble­mes. Al Raval d'ara hi ha tot això i també hi ha inte­gració, mes­tis­satge i soli­da­ri­tat. I, sobre­tot, hi ha molta feina per part de les admi­nis­tra­ci­ons, que tenen l'obli­gació de tro­bar solu­ci­ons per tren­car les bar­re­res encara exis­tents entre la Bar­ce­lona moderna que sedu­eix i que ena­mora i l'altra, que de tan fosca i des­co­ne­guda acaba fent por.