La contra
Noces d'or i de dol
La Penya Blaugrana Ramon Llorens de Rubí homenatja els afeccionats desapareguts en l'accident de 1984 com a primer acte solemne del cinquantenari, que se celebra demà
Només quatre penyes barcelonistes en tot el Vallès Occidental, i una a l'Oriental, poden presumir de tenir 50 anys de vida. Són la Penya Solera Barcelonista de Castellar del Vallès; la Penya Barcelonista 1900 de Terrassa; la Penya Barcelonista de Cardedeu; la Penya Barcelonista del Vallès, de Sabadell; i la Penya Blaugrana Ramon Llorens, de Rubí, que demà celebra les noces d'or amb tot tipus d'actes repartits en diversos indrets de la ciutat. “Que una entitat, tingui el caràcter que tingui, arribi al cinquantenari és una gran fita que només és possible gràcies al treball i la constància. Molts en tenen l'opció, però pocs són els escollits que ho aconsegueixen”, afirma el president de l'Associació de Penyes Blaugrana del Vallès, Antoni Guil, que recorda que en qualsevol trajectòria “hi ha bons i mals moments”. Sobretot, en el cas de la penya rubinenca, que fa 26 anys va experimentar una de les pitjors tragèdies que es recorden entre els grups d'animació.
El 5 de maig de 1984, un autocar de la penya es dirigia des de Rubí cap a Madrid, on el Barça jugava la final de la copa del Rei contra l'Athletic de Bilbao. La fatalitat va voler que, a Alcolea del Pinar (Guadalajara), un camió de l'exèrcit xoqués contra el vehicle, i això va provocar la mort del conductor militar i de sis dels afeccionats barcelonistes, al marge de nombrosos ferits. Divuit dels quals, de caràcter greu. Les mostres de condol van ser unànimes, i la cerimònia religiosa que va tenir lloc el dimarts següent a la plaça del Doctor Guardiet va ser de les més multitudinàries que s'han celebrat mai a la ciutat.
La penya Ramon Llorens, conscient que “la història ho engloba tot”, en paraules del seu president, Ton Vázquez, va organitzar dijous al vespre un acte d'homenatge a les víctimes amb la presència dels seus familiars. Per desgràcia, la trobada va guanyar en emotivitat pel recent traspàs del president d'honor, Jordi Juncadella –diumenge passat–, i d'un dels fundadors, Joan Tresserras, la figura dels quals també va ser recordada.
“Vam voler desvincular aquest acte tan entranyable de les celebracions de diumenge”, comenta el vicepresident Xavier Vilar, que coincideix amb el president en el fet que “era una qüestió de justícia”. Un dels que més van treballar per portar-lo a terme va ser el també membre de la junta directiva Juan Antonio Hinojo, que va ser una de les víctimes de l'accident juntament amb la seva dona, que estava embarassada, i que finalment va poder donar a llum amb èxit tot i les ferides que es va fer. La seva missió durant els últims mesos va ser recopilar les adreces dels familiars de les víctimes, cosa que va aconseguir no sense dificultats. “Després d'allò, vam tardar més de 20 anys a tornar a anar a veure el Barça”, reconeix, tot recordant amb emoció que fa quatre anys va poder assistir a la final de la Champions guanyada contra l'Arsenal a París.
Amb la tasca completada, ell i la resta de penyistes avui podran gaudir d'una festa més que merescuda, perquè també és necessari crear i evocar els bons moments. Sense anar gaire lluny, el president del FC Barcelona, Sandro Rosell, serà l'encarregat d'inaugurar la nova seu social de la penya, a la plaça Montserrat Roig.