Societat

La contra

Noces d'or i de dol

La Penya Blaugrana Ramon Llorens de Rubí homenatja els afeccionats desapareguts en l'accident de 1984 com a primer acte solemne del cinquantenari, que se celebra demà

Només qua­tre penyes bar­ce­lo­nis­tes en tot el Vallès Occi­den­tal, i una a l'Ori­en­tal, poden pre­su­mir de tenir 50 anys de vida. Són la Penya Solera Bar­ce­lo­nista de Cas­te­llar del Vallès; la Penya Bar­ce­lo­nista 1900 de Ter­rassa; la Penya Bar­ce­lo­nista de Car­de­deu; la Penya Bar­ce­lo­nista del Vallès, de Saba­dell; i la Penya Blau­grana Ramon Llo­rens, de Rubí, que demà cele­bra les noces d'or amb tot tipus d'actes repar­tits en diver­sos indrets de la ciu­tat. “Que una enti­tat, tin­gui el caràcter que tin­gui, arribi al cin­quan­te­nari és una gran fita que només és pos­si­ble gràcies al tre­ball i la constància. Molts en tenen l'opció, però pocs són els esco­llits que ho acon­se­guei­xen”, afirma el pre­si­dent de l'Asso­ci­ació de Penyes Blau­grana del Vallès, Antoni Guil, que recorda que en qual­se­vol tra­jectòria “hi ha bons i mals moments”. Sobre­tot, en el cas de la penya rubi­nenca, que fa 26 anys va expe­ri­men­tar una de les pit­jors tragèdies que es recor­den entre els grups d'ani­mació.

El 5 de maig de 1984, un auto­car de la penya es diri­gia des de Rubí cap a Madrid, on el Barça jugava la final de la copa del Rei con­tra l'Ath­le­tic de Bil­bao. La fata­li­tat va voler que, a Alco­lea del Pinar (Gua­da­la­jara), un camió de l'exèrcit xoqués con­tra el vehi­cle, i això va pro­vo­car la mort del con­duc­tor mili­tar i de sis dels afec­ci­o­nats bar­ce­lo­nis­tes, al marge de nom­bro­sos ferits. Divuit dels quals, de caràcter greu. Les mos­tres de con­dol van ser unànimes, i la cerimònia reli­gi­osa que va tenir lloc el dimarts següent a la plaça del Doc­tor Guar­diet va ser de les més mul­ti­tu­dinàries que s'han cele­brat mai a la ciu­tat.

La penya Ramon Llo­rens, cons­ci­ent que “la història ho engloba tot”, en parau­les del seu pre­si­dent, Ton Vázquez, va orga­nit­zar dijous al ves­pre un acte d'home­natge a les vícti­mes amb la presència dels seus fami­li­ars. Per desgràcia, la tro­bada va gua­nyar en emo­ti­vi­tat pel recent traspàs del pre­si­dent d'honor, Jordi Jun­ca­de­lla –diu­menge pas­sat–, i d'un dels fun­da­dors, Joan Tres­ser­ras, la figura dels quals també va ser recor­dada.

“Vam voler des­vin­cu­lar aquest acte tan entra­nya­ble de les cele­bra­ci­ons de diu­menge”, comenta el vice­pre­si­dent Xavier Vilar, que coin­ci­deix amb el pre­si­dent en el fet que “era una qüestió de justícia”. Un dels que més van tre­ba­llar per por­tar-lo a terme va ser el també mem­bre de la junta direc­tiva Juan Anto­nio Hinojo, que va ser una de les vícti­mes de l'acci­dent jun­ta­ment amb la seva dona, que estava emba­ras­sada, i que final­ment va poder donar a llum amb èxit tot i les feri­des que es va fer. La seva missió durant els últims mesos va ser reco­pi­lar les adre­ces dels fami­li­ars de les vícti­mes, cosa que va acon­se­guir no sense difi­cul­tats. “Després d'allò, vam tar­dar més de 20 anys a tor­nar a anar a veure el Barça”, reco­neix, tot recor­dant amb emoció que fa qua­tre anys va poder assis­tir a la final de la Cham­pi­ons gua­nyada con­tra l'Arse­nal a París.

Amb la tasca com­ple­tada, ell i la resta de penyis­tes avui podran gau­dir d'una festa més que meres­cuda, perquè també és neces­sari crear i evo­car els bons moments. Sense anar gaire lluny, el pre­si­dent del FC Bar­ce­lona, San­dro Rosell, serà l'encar­re­gat d'inau­gu­rar la nova seu social de la penya, a la plaça Mont­ser­rat Roig.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.