[D]
0
Sant Carles de la Ràpita - 9 febrer 2009 2.00 h

L'Ebre només va portar al Delta 133.452 tones de sediments el 2008

Els científics calculen que anualment el riu hauria d'arrossegar com a mínim dos milions de tones de llims i graves

- Sant Carles de la Ràpita

Jun­ta­ment amb el cabal mínim, el tema dels sedi­ments és l'altre gran pro­blema que els governs de l'Estat i de la Gene­ra­li­tat han de resol­dre si volen garan­tir la per­vivència del delta de l'Ebre. Des de la cons­trucció dels embas­sa­ments a par­tir dels anys sei­xanta, el tram final del riu Ebre gai­rebé no arros­sega sedi­ments, perquè aquests s'acu­mu­len al fons dels pan­tans, i això es tra­du­eix en un enfon­sa­ment con­ti­nuat del Delta (sub­sidència) i en un avanç pro­gres­siu del mar (regressió), uns pro­ble­mes actu­al­ment agreu­jats pel canvi climàtic i la pujada del nivell del mar.



L'ESCULL DE FLIX
Però per resol­dre aquesta situ­ació encara haurà de pas­sar molt de temps, ja que per poder alli­be­rar sedi­ments de l'embas­sa­ment de Riba-roja, pri­mer s'han de carac­te­rit­zar els mate­ri­als que s'hi acu­mu­len i a més no es pot pre­veure cap avin­guda d'aigua car­re­gada de sedi­ments fins que no estiga des­con­ta­mi­nat el pantà de Flix, riu avall del de Riba-roja. Les obres de des­con­ta­mi­nació de Flix fa gai­rebé un any que han estat adju­di­ca­des però encara no han ni començat i tenen un ter­mini d'exe­cució de qua­tre anys. No obs­tant això, actu­al­ment s'estan fent els estu­dis bàsics que han de per­me­tre tro­bar la solució i apli­car-la. Així, la Uni­tat d'Eco­sis­te­mes Aquàtics de l'IRTA (IRTA-EA) està desen­vo­lu­pant un model matemàtic per saber la quan­ti­tat de sedi­ments que pot por­tar el riu Ebre al seu tram final, sense que això repre­sente cap risc per a les espècies i eco­sis­te­mes del riu. «Estem aca­bant una pri­mera versió del model, però només hem fet pro­ves en trams molt curts», va asse­nya­lar el direc­tor de l'IRTA-EA, Car­les Ibáñez. No obs­tant això, es cal­cula que amb un cabal infe­rior als 1.000 metres cúbics per segon el riu ja trans­porta quan­ti­tats impor­tants de sedi­ments. Els estu­dis d'aquesta uni­tat de recerca ins­tal·lada a la seu de l'IRTA de Sant Car­les de la Ràpita, són els que han permès esta­blir, a par­tir de mos­tres extre­tes direc­ta­ment del riu que l'Ebre només va por­tar 133.452 tones de sedi­ments el 2008. «I això que no va ser un any exces­si­va­ment sec», va pun­tu­a­lit­zar Ibáñez. A més també s'inves­tiga la gestió dels aigua­molls com a fórmula de cre­ació de sòl.

A més, la Con­fe­de­ració Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) ha encar­re­gat a la Uni­ver­si­tat Politècnica de Cata­lu­nya que carac­te­ritze els sedi­ments que s'acu­mu­len al fons de l'embas­sa­ment de Riba-roja.

Dos milions de tones per salvar el Delta

L'estimació que per salvar el Delta calen 2 milions de tones de sediments la va posar damunt la taula per primera vegada el geòleg Albert Rovira, investigador de l'IRTA-EA. Rovira va donar a conèixer la xifra en una jornada a Amposta el maig del 2007, a proposta de la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre, l'organisme que vetlla per l'execució del pla integral de protecció del Delta (Pipde). En aquella jornada es va dir que entre el 95 i el 99 per cent dels sediments que baixen pel riu Ebre es queden acumulats al pantà de Riba-roja, un pantà que no s'ha buidat mai tot i que les normatives europees recomanen que s'ha de fer cada deu anys. El càlcul és estimatiu, ja que es basa en el fet que abans dels embassaments baixaven pel riu 20 milions de tones de sediments i que per garantir la pervivència del Delta en caldria almenys un 10%.

Desembassament de Riba-roja

Al fons del pantà de Riba-roja s'acumulen 35 milions de metres cúbics de sediments i abans de fer-los baixar riu avall cal fer un estudi i caracteritzar-los, una feina que ja està fent, per encàrrec de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Els experts temen que aquests sediments estiguen força contaminats, ja que n'hi ha de provinents del riu Cinca, un riu on nombroses indústries químiques hi aboquen. Una vegada es determinen els riscos, es proposa obrir les comportes de fons de Riba-roja i provocar una crescuda d'arrossegament. Això representaria buidar totalment el pantà i dirigir des de l'embassament de Mequinensa impulsos d'aigua. Ara bé, primer s'haurà de descontaminar Flix.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Més llegides