[D]
0
Sant Carles de la Ràpita - 9 febrer 2009 2.00 h

L'Ebre només va portar al Delta 133.452 tones de sediments el 2008

Els científics calculen que anualment el riu hauria d'arrossegar com a mínim dos milions de tones de llims i graves

- Sant Carles de la Ràpita

Juntament amb el cabal mínim, el tema dels sediments és l'altre gran problema que els governs de l'Estat i de la Generalitat han de resoldre si volen garantir la pervivència del delta de l'Ebre. Des de la construcció dels embassaments a partir dels anys seixanta, el tram final del riu Ebre gairebé no arrossega sediments, perquè aquests s'acumulen al fons dels pantans, i això es tradueix en un enfonsament continuat del Delta (subsidència) i en un avanç progressiu del mar (regressió), uns problemes actualment agreujats pel canvi climàtic i la pujada del nivell del mar.



L'ESCULL DE FLIX
Però per resoldre aquesta situació encara haurà de passar molt de temps, ja que per poder alliberar sediments de l'embassament de Riba-roja, primer s'han de caracteritzar els materials que s'hi acumulen i a més no es pot preveure cap avinguda d'aigua carregada de sediments fins que no estiga descontaminat el pantà de Flix, riu avall del de Riba-roja. Les obres de descontaminació de Flix fa gairebé un any que han estat adjudicades però encara no han ni començat i tenen un termini d'execució de quatre anys. No obstant això, actualment s'estan fent els estudis bàsics que han de permetre trobar la solució i aplicar-la. Així, la Unitat d'Ecosistemes Aquàtics de l'IRTA (IRTA-EA) està desenvolupant un model matemàtic per saber la quantitat de sediments que pot portar el riu Ebre al seu tram final, sense que això represente cap risc per a les espècies i ecosistemes del riu. «Estem acabant una primera versió del model, però només hem fet proves en trams molt curts», va assenyalar el director de l'IRTA-EA, Carles Ibáñez. No obstant això, es calcula que amb un cabal inferior als 1.000 metres cúbics per segon el riu ja transporta quantitats importants de sediments. Els estudis d'aquesta unitat de recerca instal·lada a la seu de l'IRTA de Sant Carles de la Ràpita, són els que han permès establir, a partir de mostres extretes directament del riu que l'Ebre només va portar 133.452 tones de sediments el 2008. «I això que no va ser un any excessivament sec», va puntualitzar Ibáñez. A més també s'investiga la gestió dels aiguamolls com a fórmula de creació de sòl.

A més, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) ha encarregat a la Universitat Politècnica de Catalunya que caracteritze els sediments que s'acumulen al fons de l'embassament de Riba-roja.

Dos milions de tones per salvar el Delta

L'estimació que per salvar el Delta calen 2 milions de tones de sediments la va posar damunt la taula per primera vegada el geòleg Albert Rovira, investigador de l'IRTA-EA. Rovira va donar a conèixer la xifra en una jornada a Amposta el maig del 2007, a proposta de la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre, l'organisme que vetlla per l'execució del pla integral de protecció del Delta (Pipde). En aquella jornada es va dir que entre el 95 i el 99 per cent dels sediments que baixen pel riu Ebre es queden acumulats al pantà de Riba-roja, un pantà que no s'ha buidat mai tot i que les normatives europees recomanen que s'ha de fer cada deu anys. El càlcul és estimatiu, ja que es basa en el fet que abans dels embassaments baixaven pel riu 20 milions de tones de sediments i que per garantir la pervivència del Delta en caldria almenys un 10%.

Desembassament de Riba-roja

Al fons del pantà de Riba-roja s'acumulen 35 milions de metres cúbics de sediments i abans de fer-los baixar riu avall cal fer un estudi i caracteritzar-los, una feina que ja està fent, per encàrrec de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Els experts temen que aquests sediments estiguen força contaminats, ja que n'hi ha de provinents del riu Cinca, un riu on nombroses indústries químiques hi aboquen. Una vegada es determinen els riscos, es proposa obrir les comportes de fons de Riba-roja i provocar una crescuda d'arrossegament. Això representaria buidar totalment el pantà i dirigir des de l'embassament de Mequinensa impulsos d'aigua. Ara bé, primer s'haurà de descontaminar Flix.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Més llegides