Anem pel bon camí

La darrera setmana una comissió internacional ha avaluat la convocatòria del 2010 de campus d'excel·lència internacional (CEI)i el Ministeri d'Educació l'ha resolt. La proposta presentada pel Pol de Coneixement Catalunya Sud ha estat reconeguda com a CEI amb l'objectiu, com diu la resolució, d'esdevenir un referent en l'àmbit regional europeu. En un moment crucial per a la nostra societat, en què la crisi econòmica corre el risc d'esdevenir també social, com s'insinua en alguns països, aquesta és una notícia molt oportuna i immillorable i és, també, el resultat desitjat d'un esforç col·lectiu que tots hem volgut carregar de raó, de consistència i coherència.

Ni la convocatòria 2009, en què el nostre projecte va ser reconegut com a prometedor, va representar l'inici de res de particular, ni la concessió d'ara representa cap punt d'arribada. Un moment i l'altre són fites –aquesta d'ara molt rellevant– que ens diuen que anem pel bon camí. Aquest recorregut s'inicia amb el matrimoni tàcit entre les singularitats socials, culturals i econòmiques de la nostra regió, el sud de Catalunya, amb l'estratègia de desenvolupament científic liderada per la URV, que ha conduït que dins el mapa d'instituts de recerca i centres tecnològics catalans s'ubiquin a les nostres comarques l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, l'Institut Català d'Investigació Química, l'Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social, l'Institut de Recerca d'Energia de Catalunya, l'Institut d'Investigacions Sanitàries Pere Virgili, el Centre Tecnològic de Nutrició i Salut i el Centre Tecnològic de la Química de Catalunya, tots part fonamental de la realitat que forma el Pol de Coneixement, junt amb els hospitals universitaris de Tortosa, Reus i Tarragona, els parcs científics i tecnològics de Vila-seca, Falset, Reus i Tarragona i les associacions empresarials AEQT, Innovi, FEHT i AINS.

Aquesta rotunda realitat és la que ha fet possible el reconeixement: la solidesa d'un projecte coherent, travat, necessari i defensat per tots, sense fissures; agents del coneixement, sectors productius i administració: ajuntaments, Diputació i Generalitat. El valor del reconeixement, la rellevància de la distinció, guanya dimensió si agafem en perspectiva el resultat global de les dues convocatòries fixant-nos en el conjunt d'universitats que hi ha al capdavant dels projectes seleccionats. La primera observació que podem fer és que no hi falta cap universitat entre les que avui tenen presència en els principals rànquings globals, els que relacionen les 200, 500 o 600 universitats amb més impacte del món (Thimes Higher Education, QS, ARWU, Leiden, etc.) i només tres del total encara no hi figurem, les tres de mida petita en el mapa espanyol: Carlos III, Cantàbria i URV, la qual cosa il·lustra que hi ha una molt bona correlació entre el procés de selecció i l'impacte reconegut internacionalment. La segona observació és que el model que representa el nostre projecte té força semblances amb els que a Cantàbria o Astúries han assolit els que lideren les seves úniques universitats respectives. Passa el mateix a Múrcia o a les illes Canàries, amb l'agregació de les dues universitats de la comunitat autònoma.

Escric aquestes línies des de Palerm, on acaba de finalitzar la conferència plenària de l'Associació Europea d'Universitats, dedicada a Diversities and Communalities. La necessitat de fer atenció a la diversitat dins l'ecosistema universitari, després d'un intens procés de globalització amb caràcter uniformitzador, m'ha fet reflexionar sobre la singularitat del nostre projecte, amb una decidida projecció internacional tot mantenint un marcat caràcter territorial. Som un molt bon exemple, molt necessari en aquest moment de crisi mundial, que les regions han d'emergir com a motors d'innovació, competitivitat i progrés. Així ho ha fet palès l'OCDE, que els darrers dos anys ens ha convidat a explicar el nostre cas: el d'una universitat ben arrelada al territori que, junt amb tots els agents de generació de coneixement del seu voltant, desenvolupa un projecte de clara vocació internacional amb la visió de promoure el desenvolupament de la seva regió i el del seu país.

A l'acte de defensa del projecte, a la seu del CSIC a Madrid, vaig tenir el suport explícit de l'AEQT i de Port Aventura, com a representants dels sectors productius, entre els més significatius i claus a Espanya, a través dels màxims responsables, els presidents respectius: Anton Valero i Antoni Massanell, als quals aprofito per reconèixer i agrair tot l'esforç i implicació, així com als directors i directores dels instituts de recerca i centres tecnològics i als alcaldes de Reus i Tarragona, i al president de la Diputació, que, encara que la seva agenda no li va permetre ser-hi personalment, va fer arribar un escrit. A tots ells, moltes gràcies perquè la seva participació i la seva presència van ser claus en l'èxit. Un agraïment que simbolitza el que adrecem a totes les institucions, empreses i persones que formen aquesta regió del coneixement del sud de Catalunya. Una zona que sap quin és el seu rol a Catalunya i que ara té tot un gran projecte a desenvolupar, el que ens durà a ser una regió referent a l'Europa del coneixement a través de les nostres singularitats i els punts forts: la química i l'energia, la nutrició i la salut, l'enologia i la viticultura, el turisme i l'oci, i el patrimoni i la cultura. Acabo com vaig acabar la intervenció a Madrid: aquest és el nostre compromís pel qual ens movem.