Grip de porcs

Que algú m'expli­qui què passa a Mèxic, que algú m'ho expli­qui, perquè no entenc res. Em trobo a cavall entre tres ter­res, entre tres mons, entre tres situ­a­ci­ons que sem­bla que dis­ten anys llum l'una de l'altra: Mèxic DF, Colima i la resta del món.

D'una banda, hi ha la capi­tal de Mèxic, Mèxic Dis­tricte Fede­ral, on la soci­e­tat està total­ment para­lit­zada: res­tau­rants i cine­mes tan­cats, par­tits de la lliga mexi­cana a porta tan­cada, car­rers desèrtics, no hi ha casa­ments, no hi ha fune­rals, no hi ha con­tacte humà... Però el metro, segu­ra­ment un dels nius més grans per a un virus d'aques­tes carac­terísti­ques, resta obert. Un mitjà de trans­port que diària­ment uti­lit­zen mili­ons de per­so­nes, on la distància entre un viat­ger i un altre pot ser de zero centímetres (si no s'enva­ei­xen l'espai vital). I men­tres­tant, la cam­pa­nya elec­to­ral con­ti­nua com si res. Com a mínim és sos­pitós.

No obli­dem que el dia 5 de juliol hi ha elec­ci­ons a tot l'estat. No són poques les opi­ni­ons que diuen que tot és una mani­o­bra del govern per dis­treure l'atenció, per anar apro­vant lleis a dis­creció. De fet, el mateix dia 23 d'abril, el dia en què es van sus­pen­dre les clas­ses, el govern mexicà va apro­var diver­ses lleis que han pas­sat des­a­per­ce­bu­des per la majo­ria de la població mexi­cana.

Colima és la rea­li­tat que a mi m'ha tocat viure. Hi visc des de prin­cipi de setem­bre pas­sat. Aquest és un estat petit, tran­quil i segur a la costa del pacífic mexicà, a unes 10 hores en auto­car de la gran capi­tal i cen­tre i epi­cen­tre del món mediàtic mun­dial. Aquí la situ­ació és de calma i tran­quil·litat. Fins aquest dilluns, quan es van sus­pen­dre les clas­ses, sem­blava que no pas­sava res; aquí mai no passa res, és «el estado más seguro de Mexico». Els dia­ris esta­ven més pen­dents de les elec­ci­ons que de la grip por­cina. I jo em pre­gun­tava com pot ser que afecti països tan llu­nyans com Cata­lu­nya i aquí no passi res? Final­ment se sus­pe­nien les clas­ses fins al 6 de maig i la situ­ació can­vi­ava de cop i volta. Segons les auto­ri­tats locals, eren mesu­res pre­ven­ti­ves. «A Colima no n'hi ha cap cas», s'omplien i s'omplen la boca les auto­ri­tats. Aquí sem­bla que la situ­ació està con­tro­lada. Vull creure que la infor­mació que ens donen és certa. Si em crec la infor­mació que m'arriba dels mit­jans locals, estic la mar de tran­quil. Però si el meu cor escolta les infor­ma­ci­ons que arri­ben de fora de Mèxic, prin­ci­pal­ment de Cata­lu­nya, m'alarmo. Lla­vors, què he de creure?

Són mol­tes les infor­ma­ci­ons de què dis­po­sem actu­al­ment, ens bom­bar­de­gen diària­ment des de totes ban­des, l'OMS, la UE, el govern espa­nyol, la Gene­ra­li­tat... Però, i el govern mexicà, què hi diu? Què sabem, real­ment? És tot tan greu? Ens ama­guen infor­mació? Jo ara mateix, com deia aquell: només sé que no sé res.

L'última decla­ració del govern fede­ral ha estat que hem de roman­dre fins al dia 5 a casa, «perquè no hi ha lloc més segur que a casa». Ara diuen que no és por­cina, la grip, que si és benigna; lla­vors, per què mor la gent? El tema és que molts mexi­cans no tenen accés a la segu­re­tat social. Un terç dels ciu­ta­dans del país (més de 30 mili­ons) no dis­po­sen d'aquest ser­vei bàsic, i per falta de recur­sos econòmics no acu­dei­xen als ser­veis mèdics, i cauen en l'auto­me­di­cació. D'aquí el nom­bre tan alt de morts. Però, d'altra banda, el govern només con­firma una vin­tena de morts rela­ci­o­na­des amb aquest virus estrany, que encara no se sap d'on ve. Però, lla­vors, i la crisi pandèmica mun­dial? Arreu no s'ha con­fir­mat cap mort, de fet els infec­tats es trac­ten uns quants dies i cap a casa.