“Una persona diabètica pot fer una vida normal”

És que hem pas­sat d'una soci­e­tat que neces­si­tava molta ener­gia i men­jar molt perquè les fei­nes eren dures, a una soci­e­tat que no neces­sita tant. Però resulta que men­gem el mateix i apa­reix el sobrepès. I els mals hàbits, entre altres cau­ses, són cul­pa­bles de la dia­be­tis.

Es pot pre­ve­nir un tipus de dia­be­tis amb polítiques de salut pública que inci­dei­xin en la importància d'una ali­men­tació sana i de l'acti­vi­tat física.

Tro­bem dos tipus de dia­be­tis. El tipus 1 en gene­ral afecta els joves i han rebut edu­cació dia­be­tològica perquè els solen trac­tar en uni­tats espe­ci­a­lit­za­des. El tipus 2 es diagnos­tica majo­ritària­ment a per­so­nes grans que no solen neces­si­tar insu­lina i els costa tenir la per­cepció que cal cui­dar-se perquè la dia­be­tis no fa mal i el trac­ta­ment pot ser fer règim i exer­cici i, a vega­des, pren­dre una pas­ti­lla. Aquest grup, que repre­senta el 90% dels afec­tats, neces­sita més edu­cació.

Cal fer un canvi de xip, perquè una dia­be­tis mal con­tro­lada pot por­tar a l'apa­rició de com­pli­ca­ci­ons.

L'objec­tiu és acon­se­guir que els nivells de sucre siguin simi­lars als d'una per­sona no diabètica. Així es poden evi­tar com­pli­ca­ci­ons que, a part dels pro­ble­mes soci­als que poden com­por­tar, són cares de trac­tar: pro­ble­mes a la vista, ronyons..

Sí i no, i per això insis­tim a por­tar una ali­men­tació equi­li­brada. D'infor­mació, n'hi ha, però cal for­mar el paci­ent. Algú li ha d'expli­car què ha de fer.

I tant, és qüestió de tenir infor­mació i inten­tar un bon con­trol, i això s'acon­se­gueix amb edu­cació dia­be­tològica i una mica de pràctica.

La insu­lina ha variat molt. Fa un anys els efec­tes de les insu­li­nes eren dife­rents, però ara n'hi ha que tenen un efecte més pla, sense pics, que fa que no hi hagi tan­tes bai­xa­des de sucre. Un dels pro­ble­mes del diabètic insu­li­no­de­pen­dent és la bai­xada de sucre, que s'ha de resol­dre imme­di­a­ta­ment pre­nent un sucre o un suc. I les insu­li­nes actu­als han estat una revo­lució molt impor­tant.

En el futur pro­per és molt pro­ba­ble que dis­po­sem d'un pàncrees arti­fi­cial.

Hi estem de fa anys, sense sor­tir-nos-en. Volen estal­viar i cada dia ens donen menys tire­tes. Sem­bla que et pun­xis per gust!

Nosal­tres llui­tem per la nor­ma­li­tat, però a vega­des costa i l'entorn no ho posa fàcil. Tenim veta­des algu­nes pro­fes­si­ons, tenim pro­ble­mes per con­trac­tar algu­nes asse­gu­ran­ces, ens fan pagar sobre­pri­mes, els insu­li­no­de­pen­dents ens reno­vem el car­net de con­duir més sovint que les per­so­nes no diabètiques, i en algu­nes esco­les fins ara els infants amb dia­be­tis no sem­pre ho han tin­gut fàcil.