l'entrevista
“Si ets pioner, val la pena posar-se en problemes”
Arribo dos minuts tard –la pluja genera més trànsit– i em renya. “Piove!...”
[Somriu] Governo, ladro. Però això és el contrari del que jo penso, eh! Donar sempre la culpa a l'altre... a què ens porta?
Fa la sensació que no para mai. Què ha vingut a fer ara a Barcelona?
A parlar amb un senyor que és un expert en el futur del vídeo sobre un projecte d'un documental en format web, que és superinnovador perquè es nodreix d'enllaços, etc. I per tant, la visió és encara molt experimental i immersiva. S'ha fet molt poc al món en aquest sentit.
I?
Li he dit que sí sense pensar-m'ho perquè he descobert, últimament, que no serveix de res descobrir de què van les coses: mai no ho saps. I sí que val la pena posar-se en problemes si, després, fas coses que mai ningú ha fet, o fas coses que no saps d'on trauràs els diners per fer-les. Aquest tipus d'emprenedoria, la dels pioners, és la que et porta a llocs que no t'esperaves.
Què l'apassiona?
L'educació m'interessa molt, sobretot les experiències noves en les quals el web i els nous audiovisuals es converteixen en una part substantiva de l'educació.
Són temps de transformacions.
Hi ha una energia renovadora en l'educació en general i a la universitat en particular. Saps què? És apassionant!
El què?
Saps que hi ha unes escoles als Estats Units que són de ciutadans privats que es fan amb diners de l'Estat? Tu pots fer-ho, allà! Si tu tens un projecte, perquè creus que has d'ensenyar periodisme als nens del teu barri, més enllà de l'educació primària, perquè és la teva visió, pots fer-ho si té sentit i compleix una sèrie de requisits; l'Estat et dóna diners per fer-ho. Es diu Charter Schools.
Molt interessant.
És un format que ha estat com un revulsiu perquè ha permès personalitzar l'educació i trencar un model clàssic que mostra símptomes que cada vegada funciona pitjor. Per això es parla cada vegada més de l'educació diferencial.
Són transformacions imparables.
Mira! Hi ha barris desafavorits a Nova York amb nens de famílies al límit, però aquests es converteixen en els campions nacionals de matemàtiques perquè s'ha creat allà mateix una escola a mida per a ells. Cal observar aquestes noves escoles. És molt interessant!
En què més creu?
En el discurs que el vídeo és una eina perquè el món aprengui. Hi ha moltes coses que s'aprenen veient vídeos curts a Youtube, i això és així! Amb grans professors de Harvard, Berkeley, Yale... que fan classes. Una cosa impensable fins fa tres anys! Saps que hi ha una universitat que es diu University of the People?
No, no la conec.
Doncs és a internet. Si tens internet i parles anglès, tens accés a un contingut formatiu interessantíssim i al treball voluntari d'excel·lents exprofessors que s'han jubilat i que hi ensenyen perquè volen. University of the People. No és apassionant? No et sembla extraordinari tot això? A mi sí. Més coses?
Sí, és clar.
També hi ha el many to many. Un futur escenari on tots ensenyem a tots el que sabem i ens apassiona ensenyar: sigui el que sigui. És fantàstic! Em té fascinada!
Canvis i més canvis reals i digitals.
I també, com s'ha demostrat gràcies a internet, que el nen ja no cal que sigui tutoritzat per ensenyar-li com ha d'aprendre.
Som en la revolució audiovisual i del coneixement.
I saps quin problema tenim? Que els bons mestres no van on més es necessiten, a una cabana de Nairobi, sinó a les escoles confortables. Però aquests nens africans, si els ho faciliten, aprenen, i molt, d'internet. I quan l'experiència és en grup, doncs encara hi ha més futur.
