La meitat dels museus de l'Ebre estan tancats al públic

Amb cinquanta-dos municipis, les Terres de l'Ebre tenen actualment seixanta-dos equipaments culturals, vuit més que el 2009. La xifra és una evidència: en toca més d'un per poble. D'aquests equipaments, només dos estan registrats com a museus: el Museu del Montsià i el Museu de Ceràmica Popular de l'Ametlla de Mar. La resta són centres d'interpretació, sales d'exposicions i col·leccions diverses i només una trentena tenen horaris regulars d'obertura al públic, mentre que la resta estan la major part de l'any tancats i barrats i només s'hi poden fer visites concertades. És el cas del centre d'interpretació de les muralles de Tortosa, el centre d'interpretació del riu Sénia, a la Sénia, o el centre d'interpretació de la pesca de Tivenys, per citar només alguns exemples.

Els últims anys hi hagut un degoteig constant de creació de nous centres d'interpretació, la majoria impulsats a través del pla de dinamització turística de les Terres de l'Ebre, que ha finançat, entre d'altres, el dels búnquers de la Guerra Civil a l'Ametlla de Mar (180.000 euros), el de les torres de guaita de l'ermita de l'Aldea (130.000 euros), el centre d'interpretació del carlisme al castell de Móra d'Ebre (79.000 euros), el del ferrocarril de Móra la Nova (150.000 euros), o el centre per al foment de la cultura del vi i de l'oli de Gandesa (154.478 euros). També la societat estatal Acuamed ha invertit milers d'euros en la creació de diversos centres d'interpretació als municipis riberencs: el de la pesca de Tivenys (540.00 euros) que només va obrir els dies de la fira, i del bosc de ribera d'Aldover (719.000 euros). N'hi ha dos més de pendents: un a Xerta sobre els aprofitaments hidràulics i un altre a Móra d'Ebre sobre la navegació fluvial. La majoria dels equipaments culturals naixen sense un pla de viabilitat previ, i un cop feta la inversió els ajuntaments no tenen recursos per fer-se càrrec del personal mínim (algú que obri i tanque la porta i cobre entrada si convé) ni del manteniment. Però tot i això n'hi ha que n'impulsen més d'un. És el cas de la Sénia, que acaba d'inaugurar un centre sobre el riu Sénia a l'antic Molí la Vella (només visites concertades), i està fent les obres del centre d'interpretació del camp d'aviació. O Móra d'Ebre, que té el centre d'interpretació dels carlins, al castell, que només obre per Setmana Santa i a l'estiu i en projecta dos més: un a l'aire lliure del Consorci Memorial de la Batalla de l'Ebre (Comebe) sobre els passos del riu i el d'Acuamed. Tot i la situació, un xic kafkiana, inversions milionàries en centres que acaben obrint molt pocs dies a l'any i en precari, sense un personal propi, aquesta proliferació de centres d'interpretació sembla que no té aturador. Així, al marge dels 62 existents, n'hi ha en projecte 32 més, alguns dels quals estan força avançats: el centre d'interpretació del Carrilet, a Deltebre, el del carlisme a Flix o el futur museu de la mar de l'Ebre a la Ràpita.