La Barcelona de la Laia

La tradició llegendària presenta santa Eulàlia com una nena cristiana que als tretze anys va declarar la seva religió i que, per aquest motiu, va morir martiritzada. Joan Amades esmenta que “era filla de Sarrià, d'una gran casa senyorial” i relata com un cop declarada la seva fe, va patir fins a tretze martiris, com tretze eren els anys que tenia. Pels volts del 12 de febrer, Barcelona la recorda amb una festa plena d'activitats i adreçada principalment als infants. No obstant això, enguany la Laia també vol seduir els que ja no són tan menuts. El circ català, el hip-hop o el breakdance són algunes propostes per als joves. I, per a tots els públics, sempre és recomanable una passejada pels escenaris de la llegenda, per la Barcelona de la Laia.

La història de la Laia barcelonina, real o inventada, és esgarrifosa. Abans de morir crucificada va patir tretze turments. Un dels més coneguts va consistir a ficar-la nua en una bóta plena de claus i vidres i llançar-la rodolant tretze cops per un pendent. El carrer s'anomena avui dia Baixada de Santa Eulàlia i hi ha una imatge de la santa en una petita capella. El barri gòtic, el cor de la Barcelona antiga, va ser l'escenari d'altres martiris: va ser empresonada en un torre (hi ha qui diu que era al carrer Arc de Santa Eulàlia, condemnat des d'aleshores a no veure la llum del sol; d'altres mantenen que la torre era al carrer de la Volta del Remei; i d'altres fins i tot, al de la Boqueria, amb Sant Ramon del Call), assotada, li tallaren els pits, li aplicaren oli bullent a les ferides, cremada a una foguera i tancada amb puces. A la plaça del Pedró va finalitzar el seu patiment.

Diu la llegenda que santa Eulàlia va ser exposada en aquesta plaça, nua i clavada en una creu en forma d'aspa (com la que porta a la mà la gegantona Laia). El cel la va cobrir amb una capa fina de neu per protegir-la de les mirades indiscretes. Just a la plaça, hi roman una estàtua de santa Eulàlia des del segle XVII.

Les relíquies es van trobar a l'església de Santa Maria de les Arenes, antecedent de Santa Maria del Mar. Durant el trasllat de les despulles fins a la catedral, la comitiva es va aturar a la plaça de l'Àngel. Era impossible avançar perquè el sepulcre es va fer molt pesat. Llavors, un àngel va davallar del cel i va assenyalar un canonge del seguici. Avergonyit, el clergue va confessar que havia robat un dit del peu de la santa. Amb el cos sencer, les relíquies van entrar fins a la seu, on avui dia descansen.

A la cripta de la catedral de Santa Eulàlia i de la Santa Creu hi ha el sepulcre amb les despulles de santa Eulàlia. Diuen que mentre era a casa seva, tenia cura de les oques que s'hi criaven. Per aquest motiu, al claustre de la Catedral de Barcelona hi ha sempre tretze oques, de color blanc, com a símbol de la seva puresa.

A la ciutat comtal moltes dones i noies duen el nom de Laia, que és una adaptació del nom Eulàlia, que en grec significa ben parlada. A Barcelona, la tarda del dia de Santa Eulàlia, s'hi esdevé un fet ple de màgia. De sobte, totes les gegantes de la ciutat decideixen sortir a passejar. I, per un dia, totes tenen un mateix nom: Laia. La passejada de les Laies comença a les set a la plaça de Sant Josep Oriol i passa pel carrer Pi, Cucurulla, Boters, plaça Nova, carrer Bisbe, Sant Sever, baixada de Santa Eulàlia, Banys Nous, carrer Ferran i arriba a la plaça de Sant Jaume cap a un quart de nou. Una bona oportunitat per recrear la llegenda.