PILAR FERNÁNDEZ BOZAL
CONSELLERA DE JUSTÍCIA
“Qui no rebi la justícia en la llengua que vol s'ha de queixar”
“S'ha de regular però deixant aire als ciutadans, s'han fet normes massa invasives com la que obliga els pares d'un nen adoptat a explicar-li quin és el seu origen”
“M'agradaria poder inaugurar dins d'aquesta legislatura el centre que permetrà tancar la Model”
“Cal vigilar les fundacions però sense angoixar-les”
i té el seu aval i la justificació jurídica
Al govern m'hi sento molt còmoda, amb el conseller Felip Puig hem congeniat
molt bé
Pilar Fernández Bozal va tenir un aterratge forçós al govern. No havia pres possessió del càrrec i ja li demanaven la dimissió pels seus arguments jurídics en el referèndum independentista d'Arenys de Munt. Després de prendre mides de la conselleria dimecres vinent exposarà al Parlament les seves prioritats i primeres mesures. En aquesta entrevista en repassa algunes.
El programa electoral de CiU parla d'aconseguir una “autèntica justícia catalana”, però la sentència del TC sobre l'Estatut no ho posa fàcil...
Per un costat la sentència respecta tot el que té a veure amb les competències sobre els mitjans materials i de personal, que encara no tenim i des del meu punt de vista és essencial i prioritari, i aquest és un traspàs que necessitem. Ho considero una prioritat i hi posarem tota la voluntat política. L'altre vessant és el del Consell Català de la Justícia...
La sentència del TC se'l va carregar...
No ben bé. La sentència diu que el Consell no s'ha de regular amb una norma estatutària sinó a través de la reforma de la llei orgànica del poder judicial, i diu que es pot crear un òrgan descentralitzat sense trencar la unitat del poder judicial. Al ministre Caamaño ja li he sentit dir dues vegades que està preparant un text per oferir una proposta sobre aquests consells autonòmics que estan previstos en diversos estatuts d'autonomia, no només en el nostre.
El poder polític potser sí que té una voluntat de descentralitzar la justícia, però el poder judicial no en vol ni sentir a parlar.
Ara el poder judicial té més sensibilitat autonòmica per la composició dels seus membres, i a més la reforma de la llei orgànica la decideix el Congrés.
Cada cop hi ha menys sentències fetes en català.
En aquest tema crec que és molt important la sensibilització del ciutadà i dels advocats que posen en marxa els procediments. L'administració ha de posar eines per facilitar l'ús del català, però el ciutadà ha d'insistir a defensar el seu dret.
El problema apareix quan un jutge o secretari diu que no entén la llengua.
L'advocat i el ciutadà han de ser valents i si volen el procediment en català l'han de demanar perquè la llei els reconeix aquest dret de manera indiscutible. El que no rebi la justícia en la llengua que vol s'ha de queixar.
Anem a les pedres. Ha decidit si mantindrà el projecte de fer la nova Audiència de Barcelona on hi havia els jutjats penals, al passeig Lluís Companys?
El projecte de trasllat de les seccions de l'Audiència és l'última fase de la reforma del Palau de Justícia. La rehabilitació del Palau sí que l'acabarem perquè està molt avançada, i a més els antics jutjats de Lluís Companys han d'anar a terra. Però l'última fase, la del trasllat de l'Audiència, s'ha de revisar. El que puc dir és que estem en un moment econòmic complicat. Hem de parar, sobreviure amb els equipaments que tenim i on els tenim i esperar. Jo no parlo d'aturar res, sinó de flexibilitzar, és un terme que m'agrada més.
Anem a la presó. Comencem per la de Figueres, que ja està feta i a punt per estrenar...
Vol dir que està feta?
El que va dir l'anterior govern és que ja s'havia acabat l'obra.
Està molt avançada però no acabada del tot i esperarem un pressupost per concretar coses. S'han posat a licitació i construït presons sense tenir en compte tots els equipaments que després s'han d'afegir; cuines, bugaderies i altres serveis no estan acabats ni començats.
És a dir, que la presó de Figueres no era cap regal i quan han obert el paquet han vist que hi faltaven coses...
Una mica sí. Però ho intentarem arreglar i com més aviat millor. Ara no puc donar una data d'inauguració.
I a la presó Model li podem posar data de tancament. L'anterior govern va parlar del 2013.
M'agradaria acabar la nova presó de la Zona Franca aquesta legislatura. L'obra està adjudicada i en cas d'aturar el projecte potser hi hauria una conseqüència negativa en forma de penalització. Ho estem estudiant però en principi és un dels projectes que no s'aturaria.
Hi ha també en marxa la presó del Catllar i la de Tàrrega.
Tàrrega té un calendari d'execució que en principi es respectarà. En canvi el projecte del Catllar té altres problemes que encara hem d'estudiar.
I Wad-Ras té llarga vida?
En principi això sembla. El que hem de fer, però, és anar pel camí de reduir la població reclusa, i no pas construir noves presons. Hem de treballar molt en les mesures penals alternatives.
Parlem de lleis. Es revisarà la nova llei de la família?
Hi ha moltes mesures que són una mica invasives, com la que obliga els pares d'un nen adoptat a explicar-li el seu origen quan arriba als 12 anys. No es pot ser tan quadriculat amb el dret privat i la meva formació en aquest àmbit és de deixar fer. Ara hem de regular el llibre sisè d'obligacions i contractes i s'ha de legislar, però les parts han de poder tenir marge. L'administració ja controla moltes coses, cal regular deixant aire.
I les fundacions, han d'estar més vigilades?
Cal regular el tema de les fundacions d'una manera més concreta. L'anterior govern va fer un projecte de llei sobre el protectorat molt exigent i amb un règim disciplinari molt dur. La transparència és bona però la desconfiança perjudica aquelles fundacions que funcionen sense problemes. Tot això comporta un risc, que és que les fundacions no vulguin estar sota el protectorat de la conselleria de Justícia de Catalunya.
És un risc real?
I tant, amb una simple modificació en l'objecte de les fundacions es pot acabar inscrivint la fundació al protectorat de l'administració de l'Estat.
Podria haver-hi una fuga de fundacions?
De les consultes que hem tingut es desprèn aquesta preocupació. Estic parlant de fundacions emblemàtiques de Catalunya que ens han fet arribar la seva preocupació. Toca prendre decisions en aquest tema i fer canvis per flexibilitzar aquesta situació que els angoixa.
És una angoixa per la llei que havia de venir i que va quedar aturada al Parlament...
És angoixa per la llei vigent, que és del 2009 i és un marc legal que genera preocupació. Hem de tranquil·litzar la situació de les fundacions sense perjudici que hi hagi un control seriós. Hem de vigilar les fundacions però sense generar-los angoixa.
La va sorprendre que els diputats independentistes demanessin la seva dimissió fins i tot abans de ser nomenada?
No. Em sembla que amb això he batut un rècord.
Artur Mas va dir que si vostè no estava a gust al govern podia deixar-lo. S'hi troba còmoda?
Molt. Algú va dir que potser no m'entendria amb el conseller Puig i està passant tot el contrari. Hem congeniat bé i ja ens hem reunit per coordinar-nos.
El govern ha decidit cedir urnes per al referèndum independentista del 10 d'abril a Barcelona. Arenys de Munt va cedir un local i vostè s'hi va oposar com a lletrada de l'Estat?
Aquest és un tema del qual jo no m'ocupo perquè és competència del Departament de Governació. És un acord del govern i té el seu aval i la justificació jurídica.