“Vam haver de marxar a un hotel”

La urbanització de Tordera Parc, als afores del municipi maresmenc, té la bellesa agresta dels espais arrencats a cop de maó i ciment a la natura. S'hi arriba per una carretera llarga i plena de corbes on s'hi aboquen els pins. Avui tot és verd i fa olor d'humit. Fa un any el blanc d'un gruix de neu de més de quaranta centímetres ho cobria tot. La Maite Peregrín, presidenta de la urbanització, no pot amagar un calfred quan recorda aquells dies en què va “patir molt”. Explica que la neu aquí no és estranya. Les volves i les petites gelades són el pa de cada dia durant l'hivern, però la tarda del 7 de març del 2010 la situació va canviar. “Recordo que tenia programada una visita a l'hospital de Calella i que cap al migdia la vaig haver d'anular perquè la neu no deixava de caure i vaig veure que allò no era normal”, explica. Peregrín viu amb el seu marit, la filla i dues nétes en una casa gran de dues plantes. “La meva filla, que treballa a Vidreres, va haver de deixar el cotxe a la carretera i fer els últims metres a peu perquè el camí es feia impracticable”, afegeix Peregrín. La llum va marxar del tot a la tarda. “Tot ho tenim elèctric i vam haver de passar amb quatre entrepans, ben abrigats amb mantes i amb l'esperança que allò no duraria més d'unes hores”, diu. L'endemà l'escenari era de postal però els problemes que generava no eren tan idíl·lics.

Les primeres màquines llevaneu van aconseguir obrir camí i tornar a connectar aquest nucli, de prop de 300 cases, amb la carretera d'accés al poble. Els primers contactes telefònics amb la companyia elèctrica no van tenir una resposta efectiva. “No ens van informar de res. No sabien quan vindrien ni et deien què havia passat. Era molt frustrant”, es queixa, i assegura que només la gent de l'Ajuntament de Tordera es va acostar a la urbanització per explicar-los la situació i comprovar si estaven bé. “Van posar a disposició de la gent els lavabos i les dutxes del pavelló”, rememora.

El marit de la Maite Peregrín feia un any que havia estat operat del cor i en vista d'un panorama tan decebedor calia trobar respostes ràpides. “No teníem ningú a prop. No podíem fer el menjar i no teníem aigua calenta. Vam agafar quatre coses i vam marxar a un hotel de Santa Susanna”, afirma, i afegeix: “Ens hi vam quedar fins el dissabte però l'electricitat no es va normalitzar fins el diumenge”. La tornada a casa es va acompanyar de desagradables sorpreses: la neu havia tombat alguns arbres de la propietat, havia destrossat part d'un mur i la manca de corrent elèctric havia fet malbé tots els aliments guardats al frigorífic. “Vam calcular que havíem perdut uns 600 euros en menjar”, manté. Després vindria el via crucis d'intentar cobrar la indemnització de Fecsa Endesa pels danys provocats pel tall de llum. “Ho vam deixar a les mans de la nostra companyia i no ens en vam sortir. Fins avui només he aconseguit que em vinguessin a canviar l'antena de televisió”, assenyala, i admet que en algun moment d'aquella setmana es va “penedir de viure en una casa lluny del poble però per sort tot va passar”. I si tornés a repetir-se el mal temps? “Malauradament crec que ens tornaríem a quedar a les fosques perquè s'han fet pegats però la instal·lació elèctrica no s'ha canviat”, conclou.