Falles abans de les falles
La festa fallera omple el calendari festiu valencià de gran part del mes de març
El tòpic sol dir que els valencians són gent festera, efusiva i que els agrada el carrer com als que més de tot l'arc mediterrani. No hi ha un mes de l'any que no trobem alguna o altra demostració festiva, i el tercer mes de cada exercici se sol ocupar a fer sonar les falles.
Es tracta d'una festa barroca i abundant, en tots els sentits, que comença el primer dia del mes de març i fins que no arriba la nit del 19, no es para de disparar coets, fer desfilades costumistes, plantar els més de mil monuments del cap i casal, sumar els que hi ha a les localitats de la rodalia i tota una litúrgia festiva que ha anat engreixant amb el decurs del temps.
Tot i que hi ha estudiosos que asseguren que les falles van nàixer com una pràctica ritual pròpia de la primavera, cada vegada hi ha més persones que pensen que les falles són una prolongació dels rituals carnavalescos; una mena de via d'escapament als rigors de l'hivern, que van estar substanciats pel gremi de fusters, que aprofitaven per fer neteja dels seus tallers.
Fos com fos, es pot comprovar que, a València i els pobles de la rodalia, la primavera dura més que a cap altre lloc. De fet, sembla que és per València i les comarques de l'Horta, la Ribera, la Safor i la Plana Baixa, per on aquesta estació fa l'entrada oficial.
Falles desplaçades
Les Falles són la festa gran de la ciutat i és per això que algunes localitats han decidit avançar-les o endarrerir-les, en funció del calendari festiu. Així, la localitat de Real dels Alcalans és una de les poques ciutats que avancen una setmana aquesta data festiva i, la seua única falla gaudeix de la singularitat de ser la primera localitat que encén la metxa fallera.
En acabat el dia 19 de març, hi ha d'altres localitats, entre altres Montroi, Torís, Montserrat dels Alcalans i Godelleta, que reviuen, si més no, una terna fallera agrupada en el cap de setmana. Una festa consistent, tant en un cas com en l'altre, en la clàssica plantada dels monuments fallers, la nit del Casal, l'ofrena de flors a la patrona de la vila i la crema dels monuments infantils i majors de cartró, comunament coneguts com a falles.
Tant pel que fa al comportament en la gran ciutat com als pobles que avancen o endarrereixen la festa, els valencians ixen al carrer per participar en les nombroses activitats que hi ha programades.
Activitat durant l'any
Unes activitats que no sols es concentren durant aquestos quatre, cinc o set dies que dura el temps faller, sinó que també durant els onze mesos en què no hi ha falla, els components de cada comissió organitzen excursions, obres de teatre en valencià, projeccions de vídeo, campionats de cartes i jocs de taula, partits de futbet de caràcter sectorial, i fins i tot els darrerament arrelats playbacks. En algun cas, hi ha comissions falleres que organitzen lectures de llibres valencians amb motiu de celebracions civils, com és el cas de la Diada del País Valencià.
Però, per damunt de tot, la vida fallera durant l'any sol desenvolupar-se al si dels casals fallers que cada comissió sol disposar amb major o menor luxe de detalls i d'instal·lacions. És a aquest lloc, on es preparen sopars de germanor, dinars de cap de setmana i celebracions ben diverses dins del calendari fester.
PER ARRIBAR-HI
La música i el soroll de les falles valencianes pel carrer
E.CLa música de Banda ha tornat a guanyar espai entre les diverses comissions de falla existents. No fa massa encara que les formacions de cornetes i tambors ocupaven aquest espai de la festa, però d'un temps ençà, els sons de les bandes de música valencianes ocupen els temps festius en diversos moments de cada dia.
D'aquesta manera, una banda de música, sol encarregar-se de fer la despertada a les 8 del matí, acompanyar la comissió als passacarrers i desfilades i tancar la nit amb un darrer acte musical per la barriada, sense oblidar el dia de l'Ofrena. També resulta destacable el soroll de les traques, castells d'artifici i focs de nit, que tenen lloc durant els dies de festa. Tots dos posen la banda sonora de les falles.
Gastronomia
La gastronomia fallera se centra en quatre grans productes principals: la xocolata, la farina, l'arròs i els embotits.
Cada dia, després de la despertada de les 8 del matí, sol acabar-se amb xocolata i bunyols. Per a l'hora de dinar, s'ha de tenir prevista la paella de carn o de marisc i, a la nit, no hi ha cap casal que es pree que no haja previst entrepans a base d'embotit (llonganissa i botifarra) amb tomaca fregida.
Real dels Alcalans avança la festa fallera
E.C.Aquesta localitat de la comarca de la Ribera Alta disposa d'una població de 2.350 habitants, que fan possible l'existència d'una comissió de falles amb més de 280 persones implicades, que s'encarreguen d'animar i motivar tot allò que té relació amb la festa.
Acaben d'estrenar el seu casal faller gràcies al treball incansable de Xavier Centelles, que desenvolupa la responsabilitat de president des de l'any 2009, després d'haver passat per aquest càrrec durant el període 1997-2000.
És aquesta una organització fallera que avança una setmana, la seua activitat festera, principalment, perquè des de sempre, han volgut comptar amb la banda de música del poble, que també acut a les falles de la capital.
Aquest costum data d'ara fa 18 anys i és d'aquesta manera que les persones que tenen autèntic esperit faller gaudeixen de la seua festa local i poden acudir també a les celebracions del cap i casal.
Del 9 al 13 de març, Real viu la festa al cent per cent, amb la clàssica plantada de la falla major i infantil, l'ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats i la crema del diumenge 13.
