Societat

l'entrevista

“La gent disculpa la corrupció i l'aplaudeix”

La corrupció dóna per fer molts libres.

Els dos anteriors no eren tant sobre la corrupció sinó sobre el funcionament de la justícia. Hi recordava, per exemple, el cas del president de l'Audiència de Màlaga que, amb l'ajuda de dos magistrats, van muntar una sentència en què s'absolia Jesucrist [riu]. En aquest últim llibre sí que em centro en la corrupció.

Hi surten polítics, jutges i empresaris. És a dir, el tipus de gent que se sol escapar quan la justícia la persegueix.

Sí. Hi ha personatges que es tornen corruptes per ajudar els partits, però també n'hi ha que utilitzen el seu estatus polític per fer negocis bruts amb l'objectiu d'omplir-se la butxaca. Aquests últims són la majoria dels casos.

Un corrupte amb bones amistats és considerat menys corrupte?

No, una persona per ser corrupte necessita algú que li proposi ser-ho i una perspectiva clara de fer diners per mitjans no lícits. Les amistats són a part.

Vostè recorda una cosa interessant: els delictes dels banquers, els diaris no solem posar-los a les planes de successos sinó a les d'economia.

Aquest és el problema. A diferència del que passa amb una violació o un assassinat, la ciutadania disculpa la corrupció perquè no hi ha hagut sang i perquè, si pogués, també se n'aprofitaria. I no hauria de semblar-li tan divertit, a la gent, perquè els diners que el corrupte d'endú són els seus. Quan en Gil y Gil sortia dels jutjats, per exemple, la gent l'aplaudia perquè havia fet una bona policia i unes quantes estàtues. I fins que la premsa rosa no hi va furgar, la màfia de Marbella va treballar amb total impunitat.

Si el poble vota democràticament un corrupte, n'esdevé còmplice?

No, els còmplices de la corrupció són els polítics i els legisladors. Solucionar la corrupció seria senzill: només caldria que la llei no els donés terminis de prescripció tan favorables i que es creessin jutjats per perseguir-la.

Ja existeix un jutge anticorrupció.

Que està molt sol. Fan falta jutjats anticorrupció, no pas jutges solitaris que tenen el despatx col·lapsat de bajanades.

La corrupció no té pàtries ni banderes. Al seu llibre parla de la corrupció de barretina.

La corrupció és igual arreu, i és molt lamentable que sigui així. El cas del Palau de la Música, per exemple, sembla increïble. Van fer un saqueig sense pudor. Fins i tot els preservatius els carregaven als comptes públics. Això ja no és una qüestió de garreperia sinó de bogeria.

Malgrat tot, encara es pot creure en la política i la justícia?

Jo crec que sí. Una de les finalitats del llibre és precisament identificar els bons i els dolents. A mi m'empipa que es digui que la política és corrupta. Alguns polítics, alguns jutges. La majoria fa el que pot, amb pocs mitjans.

Llàstima que la justícia sigui tan lenta. Fins fa un parell de dies el Pazo de Meirás de Franco no es podia ni visitar.

Parlem del gran corrupte, i això que durant molt de temps, d'en Franco es deien moltes coses però mai que li interessessin els calés. Doncs bé, el Pazo es va fer amb una subscripció popular forçosa i la gent que no tenia un raconet per contribuir-hi era estigmatitzada.

El proper llibre també parlarà de la corrupció?

No, parlar del circ de la corrupció s'ha acabat. Cansa i esgota.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.