Dones i pilotes

Les dones s’estan incorporant de mica en mica a les disciplines esportives durant molt de temps dominades pels mascles alfa, i convé celebrar-ho encara que ho facin amb tant de retard, segurament exceptuant la boxa, que amb permís dels aficionats alguns trobem incomprensible que hagi convertit en espectacle un dolorós intercanvi de mastegots. Enmig d’aquesta normalització progressiva el futbol femení ha emergit darrerament amb merescuda empenta supersònica, fins al punt que ens ha dut als periodistes a fer cursets accelerats de correcció de gènere per desterrar desafortunades expressions que inicialment ens semblaven adequades, com ara referir-nos a les jugadores com “les noies del Barça”. Encara que no va de repartir mastegots, el futbol d’elit també és un esport altament exigent, per al qual cal reunir bones condicions físiques i hàbils qualitats tàctiques, siguis dona, siguis home. Per això el pitjor que els pot passar, a les jugadores que s’han obert camí al vedat masclista –a veure quan començarem a veure més entrenadores i no tants entrenadors–, és que repliquin els pitjors tics exhibits des de sempre pels futbolistes més pallussos. Ja ho sabem, que damunt la gespa l’intercanvi d’insults, coces i escopinades ha format sempre part de la litúrgia professional, i que els àrbitres hi són per penalitzar les conductes més greus, sinó els partits serien una successió interminable d’interrupcions i repartiment de targetes. Ara, quan ja estàvem prou esvalotats amb el judici a en Rubiales pel petó a Jenni Hermoso, ha petat l’altra polèmica del suposat tocament a la zona íntima de la jugadora de l’Espanyol Daniela Caracas per part de la jugadora del Barça Mapi León, que ho nega. Deixant de banda que els casos no són comparables perquè en el segon no hi hauria posició de superioritat laboral per part de l’acusada, a tot el col·lectiu futboler en general, des dels jugadors i jugadores fins als espectadors, des de la primera divisió fins al més modest dels camps, els convé una urgent reflexió. El cas Rubiales, la nova legislació sobre agressions sexuals i l’escrutini cada vegada més sofisticat per part de càmeres i micròfons del que passa al terreny de joc els obliga a assumir escrupolosament un rol que no haurien de banalitzar ni empastifar. Són o han de ser exemple de virtuts esportives, no de comportaments barroers. Fem que les virtuts, doncs, guanyin per golejada.