A peu de carrer
Noms que sonaran amb força d'aquí un temps i artistes coneguts amb propostes noves omplen Vila-seca de música
Donar sortida als grups emergents i a les propostes musicals de qualitat i originals. Aquest era l'objectiu amb què es va dissenyar la Fira de Música al Carrer de Vila-seca (FiM) i aquesta és la filosofia que continua manant ara que han passat dotze anys i que el panorama musical ha canviat tant.
La fórmula (d'èxit) ha consistit a omplir alguns locals, carrers i places d'escenaris que es posen a disposició d'una bona selecció d'artistes novells o de noms coneguts amb propostes noves, que ofereixen el bo i millor del seu repertori al públic i, sobretot, a un nombrós grup de programadors.
Els noms
En aquesta edició, el director artístic, Kike Bela, ha escollit els quaranta-cinc grups que hi participen d'entre els més de cinc-cents que es van inscriure a la fira. Un cop d'ull a la cartellera permet descobrir-hi Raimundo Amador, que hi apareix com a acompanyant de Cathy Claret; o Guillamino, amb una proposta d'electrònica per a nens; o Mazoni, que presenta el seu nou treball, Fins que la mort ens separi; o La Iaia, el grup guanyador del concurs Sona 9... La llista és tan llarga! Eric Fuentes & El Mal; Fiera (els membres de Pony Bravo reinventen el seu so); el compositor, productor, músic i serieaddicte Pau Vallvé, que presenta 2010; L'Herbe Folle, grup occità consagrat; Litoral, un dels experiments més encertats de pop mediterrani; Cebos Enrique, grup paral·lel dels Cabo San Roque...
A més, la FiM proposa dues cites especials. Una és el concert experiment Anarquía acústica: músics de diferents formacions catalanes (María Rodés, Ferran Palau...) compondran a contrarellotge diversos temes i oferiran un directe pràcticament sense haver assajat. Una altra és el concert de cloenda: Carles Belda i nois i noies de l'Aula de Música Tradicional i Popular versionaran plegats clàssics del pop, rock i ska català en clau d'instrumentalització popular.
Els escenaris s'han instal·lat a la plaça de les Voltes hi sonarà folk, folk alternatiu, jazz tradicional, funk i pop rock; al parc de la Formiga hi haurà els concerts de gran format, en especial noves tendències del món; a l'Hort del Centre s'hi podrà escoltar pop, indie, hip hop i noves tendències de folk, mentre que a l'Oficina-Las Vegas s'hi desplegarà la música més alternativa. Altres espais de la fira són el Teatre del Centre, per a concerts íntims i música experimental, i l'Auditori Josep Carreras, reservat per a músiques tranquil·les i jazz, entre d'altres. L'any passat 30.000 espectadors es van bellugar per aquests carrers, tots al centre de Vila-seca. El públic d'enguany podrà aprofitar la passejada per aturar-se en algun dels establiments que participen en el Tarragona dTapes.
Del camp al turisme
Vila-seca, Villasicca, vol dir, en àrab, “vila del camí” o “a la vora del camí”. I és que el terme ha estat ocupat des de ben antic per diversos pobles. El municipi té tres nuclis de població, la Pineda, al litoral, el nucli històric, Vila-seca, i la Plana, al nord del terme.
Al nucli històric encara s'hi pot resseguir el traçat medieval d'alguns carrers. El castell i la torre de l'Homenatge, les torres de guaita, els portals de Sant Antoni i de Riudoms... donen testimoni d'aquest passat. Altres edificis d'interès són l'església parroquial de Sant Esteve, del segle XVII, o el celler cooperatiu modernista de 1920, de l'arquitecte Pere Domènech i Roura, que recorda que no fa tant de temps la majoria dels veïns vivien de l'agricultura. La transformació econòmica del municipi va iniciar-se a la dècada dels seixanta del segle passat, amb la instal·lació d'empreses del sector químic i amb l'arribada del turisme.
La Pineda concentra el gros de l'oferta hotelera i d'oci, amb parcs com Aquopolis i Port Aventura. A més de les platges i el llarg passeig marítim, manté indrets naturals com ara la zona de la Sèquia Major, protegida pel Pla d'Espais d'Interès Natural de la Generalitat, o el Pinar del Perruquet, un conjunt de pins pinyoners situats a tocar de la platja que donen fe de l'origen del topònim. Javier Mariscal els ha immortalitzat en un conjunt escultòric de més de vint-i-cinc metres d'altura.