El pla territorial metropolità s'aprova sense traçat definitiu del quart cinturó

El dibuixa més al sud que el que havia previst Foment però el govern no presentarà la seva alternativa fins que l'Estat el tramiti

La pro­posta que s'inclou en el pla ter­ri­to­rial ja res­pon a les pri­me­res modi­fi­ca­ci­ons dema­na­des pels dos socis rece­lo­sos del pro­jecte, ERC i ICV, i que el PSC va accep­tar en l'avant­pro­jecte pre­sen­tat l'abril de l'any pas­sat. L'eix del quart cin­turó baixa des de Ter­rassa i Saba­dell per anar a fon­dre's amb les reser­ves de sòl ja pre­vis­tes en la històrica inter­po­lar nord. A més, s'ha incor­po­rat una modi­fi­cació durant la con­sulta de l'avant­pro­jecte perquè la via no tra­vessi el nucli urbà de Lliçà d'Amunt, i el voregi pel nord amb una cir­cum­val·lació. Però aquest dibuix no és encara l'alter­na­tiva pre­fe­rida pel govern català, i, tenint en compte que ERC i ICV hi volen més can­vis, el pla ter­ri­to­rial metro­po­lità (PTM) apro­vat ahir recull explícita­ment que es plan­te­ja­ran altres opci­ons: «En el cas d'aque­lles infra­es­truc­tu­res que tin­guin un tràmit específic i/o depen­guin d'una altra admi­nis­tració, la con­creció defi­ni­tiva del traçat cor­res­pon a aquest tràmit específic.» És a dir, que el govern català no plan­te­jarà les seves alter­na­ti­ves de traçat fins que el Minis­teri de Foment no tre­gui a infor­mació pública l'estudi infor­ma­tiu de la seva pro­posta entre Ter­rassa i Gra­no­llers. CiU ha reac­ci­o­nat imme­di­a­ta­ment i ha afir­mat que el con­se­ller de Política Ter­ri­to­rial, Joa­quim Nadal (PSC), hau­ria de para­lit­zar la tra­mi­tació del PTM «fins que no sigui capaç de con­cre­tar les grans infra­es­truc­tu­res de mobi­li­tat». CiU con­si­dera una cor­tina de fum el prin­cipi d'acord per fer el quart cin­turó expres­sat pel PSC, ERC i ICV en el recent­ment apro­vat pacte naci­o­nal d'infra­es­truc­tu­res.

A diferència de l'avant­pro­jecte de PTM pre­sen­tat l'abril de l'any pas­sat, el docu­ment apro­vat ahir sí que defi­neix clara­ment la con­nexió a Abrera del quart cin­turó amb la futura auto­via A-7 i el seu traçat per l'est de Sant Llo­renç d'Hor­tons i el sud de Sant Sadurní d'Anoia. El pla també recull la via de con­nexió del quart cin­turó amb la C-16 i l'auto­via A-2 de Lleida entre Mar­to­rell i Vaca­ris­ses, així com el túnel de la Con­re­ria a la B-500. També es pre­ve­uen el des­do­bla­ment de la C-59 entre Palau-solità i Cal­des de Mont­bui, les calçades late­rals a la C-58 entre Badia del Vallès i Ter­rassa, o la via per a vehi­cles pesants d'accés al port de Bar­ce­lona. El docu­ment dibuixa els tres car­rils reser­vats per a busos i vehi­cles d'alta ocu­pació –bus/VAO– a les tres prin­ci­pals entra­des de Bar­ce­lona per la Dia­go­nal, la Meri­di­ana i la C-31 per Mont­gat.

Espais oberts

El PTM, però, no defi­neix només les infra­es­truc­tu­res de trans­port i mobi­li­tat, sinó també els assen­ta­ments urbans i els espais agra­ris i natu­rals en dife­rents graus de pro­tecció. El docu­ment con­fi­gura un mosaic de més de 241.000 hectàrees amb algun grau de pro­tecció. Res­pecte de l'avant­pro­jecte, s'incre­men­ten en unes 3.000 les hectàrees pro­te­gi­des com a espais d'espe­cial interès natu­ral i agrari, fins a sumar 203.000 hectàrees. A la plana del Penedès i les àrees veïnes es clas­si­fi­quen al vol­tant de 23.000 hectàrees com a espais de pro­tecció espe­cial de la vinya. En canvi, s'han reduït en unes 4.000 hectàrees els espais que fan de sepa­ració entre els nucli urbans i els espais natu­rals. Sota la nova deno­mi­nació d'espais de pro­tecció pre­ven­tiva final­ment es clas­si­fi­quen 14.600 hectàrees que fan tant la funció de pre­ser­var l'àrea com de reser­var-ne el sòl per a pos­si­bles desen­vo­lu­pa­ments urbans futurs. Pel que fa als assen­ta­ments urbans, el pla reco­neix l'àrea cen­tral metro­po­li­tana for­mada per Bar­ce­lona i les ciu­tats adja­cents, així com les grans ciu­tats de la segona corona –Ter­rassa, Saba­dell, Mataró, Vila­nova i la Geltrú, Mar­to­rell i Gra­no­llers.

Nous eixos urbans

El docu­ment plan­teja nous eixos de crei­xe­ment urbà a les rie­res de Tenes i Cal­des, així com a l'Alt Penedès (Vila­franca, Sant Sadurní i Santa Mar­ga­rida i els Mon­jos) i el Vallès Ori­en­tal (Lli­nars, Car­de­deu i Sant Celoni).

El con­se­ller Nadal va apro­var ahir ini­ci­al­ment el PTM després que el docu­ment rebés el vis­ti­plau de la comissió d'orde­nació ter­ri­to­rial metro­po­li­tana, que inte­gra repre­sen­tants dels ajun­ta­ments i els con­sells comar­cals –només el Con­sell de l'Alt Penedès ha mos­trat reserva pel con­tin­gut–. El docu­ment sor­tirà a infor­mació pública els pro­pers dies i hi estarà durant qua­tre mesos. Els dos pri­mers s'han habi­li­tat per a la con­sulta dels par­ti­cu­lars i les ins­ti­tu­ci­ons, i els dos dar­rers per als ajun­ta­ments –el pla de la regió metro­po­li­tana inclou 164 muni­ci­pis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.