“L'Ajuntament i l'escola han fet un camí diferent”

Tots érem interins. A part, era un moment difícil per optar a ser fun­ci­o­nari. Aquesta situ­ació es va arre­glar el 2008 amb les opo­si­ci­ons i ara només tenim 10 interins. És una situ­ació òptima perquè dis­po­sem de molta gent jove, versàtil i con­nec­tada amb la con­tem­po­raneïtat.

És un edi­fici vell amb pato­lo­gies diver­ses i de pro­pi­e­tat de l'Ajun­ta­ment d'Olot que un cop arre­glat s'havia de tras­pas­sar a la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya.

L'edi­fici con­ti­nua sent de l'Ajun­ta­ment, hi ha algun pro­blema a les ins­tal·laci­ons i ara el dèficit prin­ci­pal és la falta d'espais per poder créixer. Mai no s'ha exe­cu­tat un pro­jecte glo­bal.

Fa uns anys Edu­cació va fer un estudi de pato­lo­gies que xifrava en 2,4 mili­ons les millo­res. Era massa car i l'aposta de l'Ajun­ta­ment, lide­rada per l'alcalde Lluís Sacrest, va ser l'adqui­sició i poste­rior cessió a Edu­cació de la fac­to­ria veïna de Can Sacrest. Havia d'ofe­rir l'opor­tu­ni­tat de resol­dre la falta d'espais. Però es va gene­rar un punt mort.

No volíem per­dre la referència dels claus­tres del Carme. Pen­sem que una escola que va néixer el 1783 és idoni que esti­gui situ­ada en un edi­fici històric, sobre­tot quan es dis­posa d'un espai com els claus­tres, que no són un sim­ple lloc d'esbarjo del cen­tre, sinó un punt de tro­bada cul­tu­ral. Ente­nem també que part de l'edi­fici actual de l'escola podria donar ser­vei a la ciu­tat.L'actual secre­ta­ria i con­ser­ge­ria seria un lloc idoni per a una ofi­cina d'infor­mació d'Olot, hi hau­ria lloc per a una bibli­o­teca i cen­tre de docu­men­tació espe­ci­a­lit­zats en art i dis­seny, també es podria plan­te­jar una con­cessió amb un bar res­tau­rant i poder obrir el claus­tre en altres fran­ges horàries.

El pro­jecte final­ment només pre­veu l'ampli­ació. Es va encar­re­gar a Joa­quim Vay­reda, amb una dotació de 60.000 euros, un estudi per saber què cal man­te­nir de Can Sacrest i com es podrien unir els dos edi­fi­cis. Des de l'Escola d'Art pen­sem que el claus­tre i la fila­tura són una com­bi­nació explo­siva en posi­tiu i per­me­ten fer un pro­jecte simbòlic per a la ciu­tat. Pel que sem­bla estem a la llista de Gisa.

Hem anat per camins dife­rents, l'Ajun­ta­ment sem­pre ha pen­sat que la solució uni­ver­sitària els vin­dria des d'alguna uni­ver­si­tat i des de l'escola ens hem dedi­cat a desen­vo­lu­par el que teníem i el que un dia va fixar la LOGSE.

La LOGSE pre­veia cicles de ter­cer grau. Quan vam entrar a la direcció, al País Valencià i a les Bale­ars ja havien tirat enda­vant aquests estu­dis. Ens va anar molt bé una reunió a Madrid dels set direc­tors cata­lans amb els de Cas­telló i Palma, tots vam tenir clar que havíem d'anar junts. En aquell moment, era el 2003, vèiem que Cata­lu­nya havia per­dut pis­to­nada en dis­seny i que havíem de reac­ci­o­nar. La Gene­ra­li­tat ho va tenir clar i va deci­dir tirar enda­vant estu­dis supe­ri­ors de dis­seny en qua­tre cen­tres –a Bar­ce­lona, l'Hos­pi­ta­let, Vic i Olot– amb la diplo­ma­tura uni­ver­sitària de dis­seny d'inte­ri­ors. En el curs següent, amb el suport del tei­xit indus­trial olotí, vàrem dema­nar la de dis­seny gràfic, que va arri­bar el 2007, aquest cop gràcies a les ges­ti­ons de l'Ajun­ta­ment de la ciu­tat. Excepte la de Bar­ce­lona, la d'Olot és l'única escola a Cata­lu­nya en què tenim dues espe­ci­a­li­tats.

Són un impe­ra­tiu del pla Bolo­nya. Les diplo­ma­tu­res i lli­cen­ci­a­tu­res es con­ver­tei­xen en graus. Els vam implan­tar el curs pas­sat gràcies, aquest cop, a l'impuls d'Edu­cació. L'apro­vació de la LEC i la cre­ació de l'Ins­ti­tut Supe­rior de les Arts ens ha fet recu­pe­rar el lide­ratge a Espa­nya. Per mitjà d'aquest orga­nisme anem junts amb l'Ins­ti­tut del Tea­tre, l'SMUC, l'Escola Supe­rior de Res­tau­ració de Béns Cul­tu­rals i l'Escola Supe­rior de Dis­seny i Arts Plàsti­ques.