[D]
0
Educació
Olot - 14 juny 2011 2.00 h

JORDI BARTRINA

DIRECTOR DURANT 19 ANYS DE L'ESCOLA D'ART D'OLOT

“L'Ajuntament i l'escola han fet un camí diferent”

Diu que les belles arts no s'han aconseguit perquè el consistori els va buscar en una universitat i ells van desenvolupar el que preveia la LOGSE

La direcció aposta per ampliar l'escola a l'antiga fàbrica i integrar tot el conjunt del Carme a la ciutat

Jordi Bartrina (Olot, 1967) ha estat docent de l'Escola d'Art d'Olot des de 1990 i regidor d'Educació de l'Ajuntament per CiU (1996-1999). Dissenyador professional, ha fet disseny d'interiors, de mobles i gràfic. Ha fet, també, muntatges efímers i ha creat dues empreses relacionades amb el disseny.
L'Ajuntament sempre ha pensat que la solució universitària els vindria des d'alguna universitat
- Olot

Ha estat 19 anys en l'equip directiu de l'Escola d'Art d'Olot –13 com a director– i , per tant, té una visió privilegiada de l'evolució i consolidació d'aquests estudis.

En quina situació es va trobar l'escola?

Tots érem interins. A part, era un moment difícil per optar a ser funcionari. Aquesta situació es va arreglar el 2008 amb les oposicions i ara només tenim 10 interins. És una situació òptima perquè disposem de molta gent jove, versàtil i connectada amb la contemporaneïtat.

I l'edifici?

És un edifici vell amb patologies diverses i de propietat de l'Ajuntament d'Olot que un cop arreglat s'havia de traspassar a la Generalitat de Catalunya.

Això, ara, s'ha superat?

L'edifici continua sent de l'Ajuntament, hi ha algun problema a les instal·lacions i ara el dèficit principal és la falta d'espais per poder créixer. Mai no s'ha executat un projecte global.

I quan arribarà?

Fa uns anys Educació va fer un estudi de patologies que xifrava en 2,4 milions les millores. Era massa car i l'aposta de l'Ajuntament, liderada per l'alcalde Lluís Sacrest, va ser l'adquisició i posterior cessió a Educació de la factoria veïna de Can Sacrest. Havia d'oferir l'oportunitat de resoldre la falta d'espais. Però es va generar un punt mort.

Què vol dir?
Que l'Ajuntament parlava amb els mitjans d'una escola nova a Can Sacrest i amb la direcció, d'una ampliació amb la nova adquisició.

Quina ha estat la posició de la direcció?

No volíem perdre la referència dels claustres del Carme. Pensem que una escola que va néixer el 1783 és idoni que estigui situada en un edifici històric, sobretot quan es disposa d'un espai com els claustres, que no són un simple lloc d'esbarjo del centre, sinó un punt de trobada cultural. Entenem també que part de l'edifici actual de l'escola podria donar servei a la ciutat.L'actual secretaria i consergeria seria un lloc idoni per a una oficina d'informació d'Olot, hi hauria lloc per a una biblioteca i centre de documentació especialitzats en art i disseny, també es podria plantejar una concessió amb un bar restaurant i poder obrir el claustre en altres franges horàries.

Ho preveu el projecte?

El projecte finalment només preveu l'ampliació. Es va encarregar a Joaquim Vayreda, amb una dotació de 60.000 euros, un estudi per saber què cal mantenir de Can Sacrest i com es podrien unir els dos edificis. Des de l'Escola d'Art pensem que el claustre i la filatura són una combinació explosiva en positiu i permeten fer un projecte simbòlic per a la ciutat. Pel que sembla estem a la llista de Gisa.

Així, aviat es farà?
No ho sabem, perquè les inversions en centres educatius nous sembla que estan congelades.
Vaja, la crisi contra l'art, el disseny i l'educació...
S'hauria de tenir en compte, però, que les institucions es consoliden quan tenen els espais i les instal·lacions adequades. És important construir edificis quan hi ha garanties d'activitat humana, s'ha d'invertir en allò que està viu i que pot ajudar a la transformació necessària del nostre entorn. A l'Escola d'Art, l'activitat hi és, però està encallada perquè no podem créixer.

L'Ajuntament ha batallat pels estudis universitaris de belles arts, però els únics que s'han materialitzat són els graus de disseny. Què ha passat?

Hem anat per camins diferents, l'Ajuntament sempre ha pensat que la solució universitària els vindria des d'alguna universitat i des de l'escola ens hem dedicat a desenvolupar el que teníem i el que un dia va fixar la LOGSE.

Expliqui's.

La LOGSE preveia cicles de tercer grau. Quan vam entrar a la direcció, al País Valencià i a les Balears ja havien tirat endavant aquests estudis. Ens va anar molt bé una reunió a Madrid dels set directors catalans amb els de Castelló i Palma, tots vam tenir clar que havíem d'anar junts. En aquell moment, era el 2003, vèiem que Catalunya havia perdut pistonada en disseny i que havíem de reaccionar. La Generalitat ho va tenir clar i va decidir tirar endavant estudis superiors de disseny en quatre centres –a Barcelona, l'Hospitalet, Vic i Olot– amb la diplomatura universitària de disseny d'interiors. En el curs següent, amb el suport del teixit industrial olotí, vàrem demanar la de disseny gràfic, que va arribar el 2007, aquest cop gràcies a les gestions de l'Ajuntament de la ciutat. Excepte la de Barcelona, la d'Olot és l'única escola a Catalunya en què tenim dues especialitats.

I com arriben als graus?

Són un imperatiu del pla Bolonya. Les diplomatures i llicenciatures es converteixen en graus. Els vam implantar el curs passat gràcies, aquest cop, a l'impuls d'Educació. L'aprovació de la LEC i la creació de l'Institut Superior de les Arts ens ha fet recuperar el lideratge a Espanya. Per mitjà d'aquest organisme anem junts amb l'Institut del Teatre, l'SMUC, l'Escola Superior de Restauració de Béns Culturals i l'Escola Superior de Disseny i Arts Plàstiques.

Què suposa tenir aquests graus?
Un any més d'estudis, quatre en total, i, sobretot, ens dóna la possibilitat de fer postgraus i màsters, amb accés obert als que tinguin graus europeus.
Vostè ha dit que no depenen de cap universitat. Com pot ser, doncs, que ofereixin estudis de grau?
Des de Bolonya, qui determina els estudis universitaris oficials és l'ANECA. Nosaltres som un dels set petits campus universitaris que hi ha a Catalunya de l'ESDAP.
I les belles arts?
Quan es parlava de les belles arts a Olot es feia des d'una perspectiva romàntica, i estic convençut que molts dels que ho demanen, si ho tinguessin, els resultaria incòmode. Per circumstàncies legals, el nostre camp d'actuació en l'àmbit universitari de moment queda limitat al disseny, i ara per ara el grau en belles arts és una competència exclusiva de la universitat.
Què en queda, de l'antiga escola d'art?
El retorn a la Generalitat va obligar el centre a regular els estudis que s'hi oferien, a determinar les característiques del professorat i l'alumnat, i s'hi van incloure els dissenys, entre altres canvis. Pel que fa a l'oferta que es feia als més joves, l'Ajuntament va crear l'Escola Municipal d'Expressió, que precisament aquest any celebra 25 anys.
Vostès van rebre acusacions molt dures en el sentit de no fer res per evitar la pèrdua de les especialitats més estretament lligades amb el passat de l'escola?
El que ha fet créixer l'escola ha estat la incorporació de noves especialitats com ara la il·lustració, la fotografia artística i també els dissenys. Si volem continuar creixent haurem de ser capaços de reinventar-nos i d'adaptar-nos a la demanda cultural i industrial. Certament les queixes van ser injustes, ja que anaven en contra del missatger i van fer mal a la imatge del centre. Continuo pensant que la defensa d'aquests cicles des de la direcció va ser en tot moment inqüestionable.
Què va passar, doncs?
Educació ens va fer una retallada dràstica de professors per culpa del baix nombre d'alumnes i també per una falta d'entesa entre el professorat afectat. Des de la direcció ens vàrem equivocar volent mantenir els cicles malgrat la retallada i el còctel va resultar letal. La solució va consistir a incrementar en un professor la plantilla per disposar de més hores i fer canvis en l'assignació horària dels professors a fi de recuperar la il·lusió. Aprofito per agrair a alumnes i professors la feina que han fet enguany a dins i a fora de l'escola en intervencions a la fira Inund'art de Girona, a les flors de Sant Joan les Fonts, als claustres de l'escola, a l'Hotel Plaza Inn de Figueres, al Museu Comarcal...

k

L'entrevista sencera a www.avui.elpunt.cat



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Més llegides