El menjador de Girona

El Celler de Can Roca, el segon millor res­tau­rant del món, fills d'on fan els millors cala­mars a la romana de la galàxia, és de la Vall del Llémena. No són del col·lec­tiu de res­tau­rants Cuina de les Car­bo­ne­res, perquè Girona no és de la Vall del Llémena. Però són de Ger­mans Sàbat, antic ter­ri­tori de Taialà anne­xi­o­nat per Girona. Ho recorda i ho emfa­sitza l'alcalde de Sant Gre­gori, Jordi Noguer: “Avui el límit entre Sant Gre­gori i Girona és l'auto­pista. Abans el nos­tre terme arri­bava fins al riu, fins a Fon­ta­jau i Sant Ponç de la Barca”. Pre­ci­sa­ment, molta gent nas­cuda al Tru­eta els anys sei­xanta encara deu posar al seu DNI —com si es pogués treure!— nas­cut a Sant Gre­gori.

Quan Girona era el desert gas­tronòmic i Figue­res, la meca, la reserva espi­ri­tual de la cuina tra­di­ci­o­nal del que es men­java a la ciu­tat grisa i trista es va situar a la Vall del Llémena. Va esde­ve­nir el men­ja­dor de Girona, dels dinars de família, dels tibe­ris de casa­ment, comu­ni­ons i bate­jos, dels sopars i dinars d'empresa, de colles d'estu­di­ants i de pare­lles que comen­cen.

Vuit res­tau­rants de la Vall del Llémena –d'on fan el millor conill a la rabi­osa, la millor pota i tripa, la millor cua de bou i els arros­sos a la cas­sola–, el sen­glar i alguns esto­fats i ros­tits tra­di­ci­o­nals no tenen parangó, s'han asso­ciat. Volen pro­moure la gas­tro­no­mia de la zona, inno­var, pro­jec­tar-se i sumar esforços junts per sor­tir de la crisi sota la marca Cuina de les Car­bo­ne­res. Aquests vuit res­tau­ra­dors d'aquesta sub­co­marca a cavall del Gironès i la Gar­rotxa pre­ve­uen orga­nit­zar dife­rents jor­na­des gas­tronòmiques al llarg de l'any, basa­des en els pro­duc­tes de cada tem­po­rada.

Els fun­da­dors són Can Joan d'Adri, El Celler de l'Adro­her i La Sala de Canet, de Canet d'Adri; El Racó d'en Pep, Ocells Per­duts i Ros­tis­se­ria el Paratge, de Sant Gre­gori; Can Xifra, de Car­tellà, i Can Perit, de Gra­no­llers de Roca­corba. Els alcal­des de Canet d'Adri, Jaume Fri­golé, i Sant Gre­gori, Jordi Noguer, i el cui­ner i pro­pi­e­tari de la La Sala, Miquel Pujo­lar van pre­sen­tar diven­dres el nou col·lec­tiu en un dinar de car­bo­ners, espe­rançats amb el fet que la majo­ria de res­tau­rants d'aquesta vall se suma­ran a la nova ini­ci­a­tiva.

També hi ha cinc acti­vi­tats fun­da­ci­o­nals. La Cuina de la Cas­sola, per recor­dar les cui­nes de les àvies, al gener; la Cuina de la Múrgula i de la Tòfona; la Cuina de Remença, al maig-juny, basada en les matèries pri­me­res d'abans del des­co­bri­ment d'Amèrica; la Cuina de les Car­bo­ne­res, la del men­jar a la fresca, al juliol, agost i setem­bre, i la Cuina de la Xoco­lata, del pa amb xoco­lata al cacau a la cuina, el mes d'octu­bre. Jaume Fri­golé va voler remar­car que la múrgola és el bolet de la car­bo­nera i que els bos­cos de la vall de sota el Roca­corba i Fines­tres n'havien estat plens. Plens de múrgo­les i car­bo­ne­res.