La connexió irlandesa

Las Vegas, Flo­rida, Memp­his. Cal obrir una línia d'inves­ti­gació per esbri­nar la mis­te­ri­osa tra­dició col·lec­tiva dels noms d'evo­cació nord-ame­ri­cana dels típics bars de poble a les Bor­ges Blan­ques. Els autòctons con­sul­tats no en saben treure l'entre­llat. Així que, men­tre algun estudiós d'aquells a qui les vacan­ces l'angoi­xen s'hi posa, enfi­lem cap al nou local de la capi­tal de les Gar­ri­gues. De nom, O'Brot­hers.

Sor­presa. Aquí la con­nexió atlàntica està ben fona­men­tada. Res de tallats cor­rents, par­ti­des de boti­farra per espan­tar la calor i màqui­nes escu­ra­but­xa­ques entre tau­les de fòrmica i bar­res d'alu­mini. L'O'Brot­hers és una cer­ve­se­ria irlan­desa amb tots els ets i uts. Mal­grat que no espe­rem tro­bar-nos a un W.B. Yeats afer­rat a la pinta men­tre repassa men­tal­ment el verd i humit pas­seig mati­nal pel comp­tat d'Sli­ge­ach, l'ambi­ent i la beguda sí que ens per­me­trien emu­lar-lo, tot evo­cant el pos­si­ble ves­sant místic de les oli­ve­res. Per sort, Xabier Villa­franca, navarrès i amb arrels també a l'Espluga Calba, ha actu­a­lit­zat la cer­ve­se­ria de Yeats, man­te­nint-ne l'espe­rit.

L'O'Brot­hers és un local càlid, de fusta fosca, paper “tar­tan” a les parets i tam­bo­rets alçats a la barra que, si vas sol, con­vi­den a la tertúlia amb el pro­pi­e­tari o, si estàs enso­pit, a dei­xar-te por­tar per ban­des irlan­de­ses com The Maho­nes, The Young Dubli­ners o The Pogues. La parròquia bor­genca s'hi ha abo­cat. Més tenint en compte que, com els irlan­de­sos, els gar­ri­guencs són gent d'emi­gració i, per tant, cos­mo­po­lita. Sobre­tot d'emi­gració noc­turna i esti­uenca: “Tot­hom fot lo camp per diver­tir-se a Tar­ra­gona, Molle­russa, Bar­ce­lona o Lleida. Aquí no tenim esti­ue­jants de segona residència. En això som ciu­tat...”, ens con­fessa un autòcton sense ni un bri d'auto­com­passió. Xabier Villa­franca ha vol­gut cap­gi­rar-ne la tendència i “dina­mit­zar” els cap­ves­pres bor­gencs con­ta­gi­ant la seva passió. “Ens agrada el rot­llo rural irlandès i nord-ame­ricà”, con­fessa aquest dis­se­nya­dor de pro­fessió, que com­pa­gina la cer­ve­se­ria amb una empresa de dis­seny de samar­re­tes (meter­saker.com). Curós amb els detalls, l'escut de la cer­ve­se­ria -dis­se­nyat per ell- no podia ser res més esca­ient que un bonic trac­tor Ford ver­mell. Té cli­ents des dels 20 als 88 anys, que nit rere nit van tas­tant la quin­zena de cer­ve­ses que s'ofe­rei­xen. Els fans d'aquest beu­ratge antic saben que és millor el bar­ril que l'ampo­lla i aquí tenen qua­tre aixe­tes esplen­do­ro­ses de Guin­ness, Pau­la­ner, Fos­ters i Murphys. “És un luxe a Ponent, fins ara només en tro­ba­ves a Lleida capi­tal o al Piri­neu”, explica Villa­franca”. Un cli­ent hi posa culle­rada amb humor: “Després dels semàfors, posar un bar irlandès ens dóna cate­go­ria com a poble...”. Bro­mes a banda, en pocs mesos, l'O'Brot­hers ja s'ha fet un forat en la ment dels irlan­de­sos d'adopció sen­ti­men­tal i ha acon­se­guit atraure cli­ents fins i tot de Lleida, atrets per l'auten­ti­ci­tat de la cer­vesa, la música i el bon ambi­ent que impri­meix el Xabier.”No som una franquícia cer­ve­sera d'aque­lles que hi ha a Lleida, on tot sem­bla de cartró-pedra”.

Les tres pan­ta­lles de tele­visió estan silen­ci­a­des, però a punt per veure els par­tits de fut­bol dels equips irlan­de­sos, el Barça i el Glas­gow. La cer­ve­se­ria també és la secció de Ponent del club de fans català de l'ham­burgès Sant Pauli FC-. Una colla de joves s'hi aplega regu­lar­ment a con­tem­plar boxa. Aquesta nit, també podem seguir en mut les evo­lu­ci­ons de Chart­lon Hes­ton a “Cuando ruge la mara­bunta”. Però la colla de cli­ents asse­guda al racó pas­sen de llarg de la pro­posta cinèfila i pre­fe­rei­xen comen­tar els últims xafar­de­jos locals i les pos­si­bi­li­tats dels con­certs del pro­per cap de set­mana. Com és per­ti­nent, la pro­mesa de la pinta de Guin­ness de bar­ril es fa espe­rar uns ins­tants men­tre tanca el cer­cle entre l'amar­gor densa del fons i la untu­o­si­tat de la deli­ci­osa escuma super­fi­cial. No hem sopat i arra­sem els caca­uets. És d'agrair que a l'O'Brot­hers els ser­vei­xin en raci­ons extra­ge­ne­ro­ses, i siguin gros­sos, fres­cos i amb el punt de sal just. Hora de tan­car, però unes cli­en­tes opi­nen el con­trari i des­mun­ten la pila de cadi­res de la ter­rassa. En Xabier no pro­testa i ser­veix més cer­vesa. Nosal­tres ja hem escu­rat la Guin­ness i anem a des­co­brir un altre local mític bor­genc, de nom mis­teriós i obs­curs: el Pan­de­mo­nium -“Panda” entre els locals- on fan entre­pans quan sigui i del què sigui... Cami­nem pels car­rers quasi deserts encara assa­bo­rint les res­tes de l'amar­gor a les papil·les, i ja pla­ne­gem el pro­per viatge a l'O'Brot­hers. Nosal­tres sí esde­vin­drem esti­ue­jants a les Bor­ges, però de cer­ve­se­ria.