Fins que el cos aguanti

Cas­te­llar del Vallès, de la mateixa manera que el barri saba­de­llenc de Ca n'Oriac, Santa Perpètua de Mogoda i Badia del Vallès, con­ti­nua resis­tint-se al tan­ca­ment del seu ser­vei d'urgències. No hi ha hagut ni una sola nit, des que el CAP va posar fi a més de 20 anys d'atenció con­ti­nu­ada l'1 d'agost pas­sat, que la ins­tal·lació s'hagi que­dat sola amb el vigi­lant de segu­re­tat, mal­grat les difi­cul­tats inhe­rents de l'època de vacan­ces i la presència de ciu­ta­dans de tots els seg­ments d'edat, des de joves que han hagut de com­pa­gi­nar la presència al cen­tre amb els com­pro­mi­sos labo­rals soci­als i fami­li­ars, fins a pare­lles d'avis de més de 80 anys. “He can­viat el dia per la nit”, explica Edu­ard Gir­bau, un dels habi­tu­als en les mati­na­des d'ocu­pació pacífica, que té clar que no serà el des­gast, ni físic ni men­tal, allò que atu­rarà les seves rei­vin­di­ca­ci­ons: “En l'assem­blea de dimarts deci­di­rem com enca­ra­rem aquest setem­bre. Pot ser que no vin­guem cada nit, però algu­nes nits, per sor­presa, sí que tor­na­rem a ser aquí fins a les vuit del matí. I altres nits retar­da­rem el tan­ca­ment de les por­tes un quart d'hora.”

El prin­ci­pal pro­blema que ha d'afron­tar el col·lec­tiu és la falta d'efec­tius per assu­mir tots els torns. “Durant la pri­mera set­mana en fèiem tres, però de seguida vam veure que venir aquí només de tres a sis de la mati­nada era massa dur. Des de lla­vors hem inten­tat que sem­pre vin­gui algú a les qua­tre de la mati­nada, però més d'un cop ens hem hagut de que­dar els que hem estat aquí des de pri­mera hora”, comenta Gir­bau. Per aquest motiu, els més fidels de la tan­cada assis­tei­xen al cen­tre ben pre­pa­rats per matar les hores, amb jocs de taula, lli­bres, ter­mos de cafè o pas­tes. La com­pa­nyo­nia, però, con­ti­nua sent la millor recepta per fer l'estona més amena, així com per superar el temor d'un altre desa­llot­ja­ment dels Mos­sos d'Esqua­dra com el que ja van por­tar a terme dimarts.

Boni Carreño, que amb els seus acu­dits i relats ha estat “l'ànima d'aques­tes nits”, en parau­les d'un dels mem­bres més joves del grup, Joan Moyà, afirma que la inter­venció poli­cial va ser d'allò més res­pec­tu­osa: “Ens van dei­xar deu minuts per mar­xar, ens van dir que esta­ven amb nosal­tres i es van jus­ti­fi­car dient que acom­plien ordres.” És clar que l'Est­her, atenta a la con­versa, pun­tu­a­litza que “una agent va ser una mica més agres­siva, i por­tava la funda de la pis­tola des­cor­dada”. En tot cas, però, l'acció dels Mos­sos –així com la presència de les càmeres de TV3– no va fer més que revi­far una acció de pro­testa que més d'un dia s'havia que­dat en família, amb unes 90 per­so­nes pre­sents durant la mati­nada poste­rior.

“El que va fer més por a la gent és que els Mos­sos d'Esqua­dra els esta­ven gra­vant”, des­taca Moyà, que ha assis­tit al CAP totes les nits que no tre­ba­llava. “Temor només n'hem tin­gut les nits que jugava el Barça, perquè es pre­ve­ien molt més flui­xes i s'ha de tenir pre­sent que aquí hi ha molta gent gran”, afe­geix, i des­taca el caràcter inter­ge­ne­ra­ci­o­nal de l'acció rei­vin­di­ca­tiva. “Si ens tor­nen a dir que mar­xem, sim­ple­ment ho farem”, pun­tu­a­litza Gir­bau, que, com la Vicky, es mos­tra molt més indig­nat pel fet que s'hagi con­trac­tat un segon guàrdia de segu­re­tat, en aquest cas per fer el torn de dia. “No entenc que puguin pagar aquests sous i no hi hagi diners per con­trac­tar un metge”, clama la cas­te­lla­renca, que vol dei­xar molt clar que “ningú no ha embru­tat ni ha fet des­tros­ses”, i que, com la resta d'assis­tents, es va ado­nar que, dijous, algú s'havia dei­xat els llums d'un dels con­sul­to­ris ence­sos. Un con­tra­sen­tit si tenim pre­sent que, des del 14 d'agost, l'aire con­di­ci­o­nat de la ins­tal·lació s'ha anat apa­gant com un rellotge.