Educació
Front comú per la immersió en català i el model de país
Tots els partits menys el PP i Ciutadans recorden que la immersió lingüística en català ha estat clau en el model de convivència i integració
Insten la societat civil a defensar-se i rebel·lar-se
Tots els partits de l'arc polític català, a excepció del PP i Ciutadans, rebutgen de ple la sentència del TSJC amb què s'apressa el govern (disposa d'un termini de dos mesos) a fer que el castellà sigui també llengua vehicular a les escoles, i criden a la rebel·lió. L'aplicació de la sentència posaria fi a l'actual sistema d'immersió lingüística i al model de país.
ERC, que ahir tenia consell nacional, va aprovar per unanimitat una resolució en què insta la societat civil a mobilitzar-se en contra la decisió del TSJC, que, va puntualitzar, es carrega un model “elogiat internacionalment com a model per preservar la llengua i garantir la integració de les persones nouvingudes”. Esquerra, alhora, exigeix al govern valentia i que defensi aferrissadament la immersió sense fer cas de les pressions judicials. Els republicans recorden que el català és un dels nervis de la nació i que l'únic que pretén l'Estat espanyol és fer una política “assimilacionista” i imposar la llengua i la cultura castellana, que consideren “superior”. Puigcercós i el futur president de la formació, Oriol Junqueras, també enviaran una carta a la resta de partits catalanistes perquè tanquin files i facin un front comú contra aquesta “agressió”, informa Marc Bataller.
En la mateixa línia es va expressar ahir des de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental) el líder d'IC-EUiA, Joan Herrera, que, directament, va dir que s'ha de presentar un recurs a la sentència però que hi ha “instruments de l'estat de dret per no haver d'acatar-la”. Herrera va opinar que “és necessari impulsar una reforma profunda del poder judicial”. Segons el seu parer, “si una sentència afirma que el model d'immersió que ha permès en els últims 30 anys tenir un poble unit no és legal, el problema no és del model sinó de la interpretació desviada del poder judicial”.
En el mateix sentit es va expressar l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, que va arribar a dir: “Si al final el TSJC té la raó; si recorrem i perdem, voldrà dir que les normes estatals que tenim i la Constitució no ens serveixen.” “Alguna cosa s'ha de canviar en aquest país perquè no pot ser que un instrument extraordinari d'integració i convivència de tots els catalans hagi de canviar per 20 persones.”
Josep Antoni Duran i Lleida, portaveu de CiU al Congrés, no va dubtar a qualificar “d'atemptat” i “atac polític” contra el model lingüístic i model de país la sentència del TSJC. Només defensen aquesta sentència el PP i Ciutadans. Ahir Albert Rivera va dir que al govern només li queda l'opció d'acatar la sentència o bé “asseure's a la banqueta per desacatament”. Alhora, va demanar la dimissió de la ministra Carme Chacón per haver defensat “l'exclusió del bilingüisme” i per “desacatament judicial”.
Caamaño: la Constitució avala el català vehicular
El ministre de Justícia, Francisco Caamaño, va recordar ahir que el Tribunal Constitucional ha avalat en una sentència que el català pot ser la llengua vehicular en l'ensenyament, va insistir que aquesta darrera sentència respon a un cas molt concret i va indicar que, sense cap mena de dubte, les lleis catalanes són constitucionals.
Caamaño va recordar que la justícia “no dóna ultimàtums”, sinó que “dicta sentències” que responen a “casos concrets i puntuals que es resolen”. Per tant, va dir que “caldrà analitzar la sentència” del TSJC contra la immersió lingüística a l'escola “i resoldre el cas”, però va insistir que les lleis catalanes són “constitucionals”. “Hi pot haver –va puntualitzar– en cada cas concret excepcions acordades per un jutge en una sentència.”
El ministre va insistir en el fet que “el que regula la conducta general de tots es diu llei, no sentència, que són per a casos concrets” i que el TC “reconeix que el català pot ser la llengua vehicular de l'ensenyament”.
