De les muralles al seguici popular
Un passeig per Tarragona i per la festa al costat de Mariano Borrero, Perpetuador d'Honor de les Festes de Santa Tecla
“Jo estava jugant a la plaça de la Font, perquè llavors s'hi podia jugar, i el Coix del Morret em va dir si volia fer castells. Jo li vaig contestar que sí, que m'agradava.” Així recorda Mariano Borrero la seva entrada a la Colla Nova dels Xiquets de Sant Magí, quan només tenia 5 o 6 anys. Ara ja en fa més de seixanta que està vinculat al món casteller. Ha fet d'enxaneta, de casteller de tronc, de pilaner, de cap de colla... És dels Xiquets de Tarragona, i els seus fills i les seves nétes també. Aquest divendres a la tarda rebrà l'homenatge de la ciutat a l'ajuntament amb la distinció de Perpetuador d'Honor de les Festes de Santa Tecla.
De la Part Alta
En Mariano sempre ha viscut a la Part Alta, i si ha de recomanar algun indret de la ciutat, no dubta gens: el Balcó del Mediterrani i les muralles són de visita obligada. “S'ha d'anar a tocar ferro”, diu, que és com els tarragonins acaben el passeig per la rambla Nova: tocant la barana, una autèntica balconada al mar Mediterrani i tot un símbol de Tarragona. Va ser dissenyada per l'arquitecte Ramon Salas el 1889 i ha estat restaurada recentment.
Pel que fa a les muralles, Mariano Borrero diu que no se'n cansa mai: “M'agrada tot el passeig, la torre de Minerva, l'estàtua d'August...” La muralla va ser la primera construcció dels romans a Tàrraco. Data del segle II aC i destaca per la seva base ciclòpia. Al llarg del temps ha tingut diverses intervencions. Entre els segles XVI i XVIII es van reforçar amb baluards, la falsa braga i els fortins exteriors. El Passeig Arqueològic circula entre la muralla romana i la construcció moderna.
A la festa
“Per Santa Tecla s'ha de veure el seguici i els castells”, afirma rotund en Mariano, que justifica: “Per a la resta, sempre hi ha temps.” El seguici popular de la ciutat està compost per balls, danses, entremesos, bèsties i representacions al·legòriques, i després de la recuperació de molts elements ara és un dels més complets del país. Surt en cercavila el dia 22 i el dia 23 en l'anada i tornada a ofici i en l'anada i tornada a processó.
Pel que fa als castells, a més de les exhibicions, el perpetuador convida a no perdre's el pilar caminant que fan les colles per la Mercè. Es tracta d'un pilar de quatre que ha de recórrer la distància que separa la catedral de l'ajuntament. Això vol dir pujar i baixar les escales del Pla de la Seu, continuar pel carrer Major, seguir avall per la baixada de Misericòrdia i travessar tota la plaça de la Font. “El punt més complicat és al final del carrer Major, quan es fa el canvi del baix, i el pendent del carrer Misericòrdia. Hi ha hagut anys, però, que el baix ha fet tot el recorregut”, diu en Mariano, que destaca els milers de persones que segueixen la baixada dels pilars.
PER ARRIBAR-HI
DADES D'INTERÈS
Més de 400 actes
M.J.R.La implicació de més de 150 entitats ha permès que, malgrat la reducció del pressupost, el programa de Santa Tecla inclogui uns 430 actes. En destaquen els castells, amb la potenciació de la diada del primer diumenge en el 160è aniversari del primer castell de 9 documentat; els espectacles i els actes tradicionals, que donen un caràcter únic a Santa Tecla. La festa tampoc seria el mateix sense el plat d'espineta amb cargolins, sense la beguda oficial, la mamadeta, o sense les samarretes, els mocadors, els barrets...
