Religió
Tots els tresors del Pi
recuperació ·
Santa Maria del Pi exhibeix el seu tresor, obre la cripta i una exposició històrica
Estudia fer visites guiades temàtiques sobre el gòtic i sant Josep Oriol
Preveu deixar pujar al campanar, el gòtic més alt de l'Estat
Fetes les obres del sostre i la rosassa (de 10 metres), ara s'ha de restaurar la coberta i fer obres al vestíbul
segle XVII, els més estimats de la ciutat, seran exposats en una vitrina
Els tresors de la basílica de Santa Maria del Pi, un dels grans temples gòtics de Barcelona, juntament amb la catedral, Santa Maria del Mar i els sants Just i Pastor, ja estan a l'abast del públic. Peces que havien estat amagades i havien dormit durant anys en armaris, moltes salvades in extremis de la destrucció de la Guerra Civil, han estat recuperades i exposades. Cal destacar una estauroteca amb un fragment de la Vera Creu, donació del rei Martí l'Humà, una pintura a l'oli del gran artista barroc català Antoni Viladomat, i una altra del castellà deixeble de Velázquez, Juan Carreño de Miranda, o un calze gòtic amb esmalts que va deixar en herència Felip de Malla, antic rector del Pi que va arribar a ser 17è president de la Generalitat.
La recopilació d'aquestes peces i l'habilitació d'una sala per poder-les admirar és una de les novetats de la basílica. Una altra és l'obertura de la cripta, l'accés a un pati interior des d'on es pot contemplar el campanar i una exposició històrica permanent titulada 1.000 anys de fe i cultura. I és que la història de la basílica de Santa Maria del Pi, la gran protagonista del setge de Barcelona del 1714, és la història de la ciutat.
L'exposició està dividida en cinc apartats. Un està dedicat a la construcció de la basílica al segle XIV, un altre parla de la dedicació, un tercer tracta de les transformacions en el curs de la història així com de la destrucció durant la Guerra Civil i en un quart apartat s'explica què era la comunitat de beneficiats, de la qual va formar part sant Josep Oriol, i la junta d'obra. En una darrera part es parla de Santa Maria del Pi com de la catedral del poble.
La catedral del poble
En aquest darrer apartat s'explica el lligam de l'església amb congregacions i cofaries. La més important és la de la Sang, que encara existeix i que fou fundada el 1341 per acompanyar els presos al patíbul. En aquest apartat queda pendent de penjar-hi referències als darrers esdeveniments històrics, com ara la tancada d'immigrants sense papers, el 2001.
“L'any que ve potser ja es podran començar a fer visites al campanar i també volem programar visites guiades”, explica l'administrador de la basílica, Joseph Maria Rojo-Pijoan. Assegura que, pel que fa a les visites guiades, podrien ser temàtiques: “Se'n podria fer una dedicada bàsicament al gòtic i una altra especialitzada en sant Josep Oriol, un dels sants per excel·lència de Barcelona que va ser beneficiari del Pi i que està enterrat aquí.”
“Quan sant Josep Oriol va entrar de beneficiari a Santa Maria del Pi –explica Rojo–, li van donar el càrrec de passioner almoiner, és a dir, havia d'anar a veure malalts i repartir les almoines. Així va entrar en contacte amb la gent més pobra de la ciutat, de la Barcelona del segle XVII. Va ser aleshores quan diuen que va començar la seva activitat taumatúrgica”.
La basílica de Santa Maria del Pi vol recuperar i divulgar la seva història, però, sobretot, té pendent d'acabar les seves obres de restauració. Acabades les obres a l'intradós –tot el sostre–, i la rosassa (de deu metres de diàmetre, una de les més grans del món), ara queda pendent la coberta. Esgotades les subvencions i en època de crisi, els responsables de la basílica han decidit ara obrir més hores el temple (a canvi d'“una petita aportació” per part dels visitants). “Els ingressos faran possible culminar les obres de rehabilitació”, admet Rojo-Pijoan.
El vestíbul principal també serà remodelat. S'hi obrirà una botiga (amb llibres històrics, CD de música d'orgue, ceràmiques, objectes religiosos i uns dolços anomenats Oriolets del Pi) i es farà una gran vitrina per poder veure uns estimats estadants de la basílica: els gegants del Pi, del segle XVII.