Escala de valors
Pla del govern per estimular actituds contra l'individualisme i per la cohesió del país
Sociòlegs i filòsofs defensen que sense un canvi de valors no se sortirà de la crisi
Aposten per austeritat, coherència i lideratge
No només a la borsa pugen i baixen els valors segons la conjuntura financera. També pugen i baixen els valors ètics segons la conjuntura econòmica i social. Ho advertia aquesta setmana el conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, quan va anunciar que el govern elabora un pla intergovernamental de valors que enforteixi la societat i el país, i que alhora intentarà aturar el creixement de l'individualisme i el materialisme. El conseller va apel·lar el filòsof Zygmunt Bauman, creador del concepte de modernitat líquida: “La societat es mou amb premisses poc consistents i el que volem és recuperar valors més sòlids.” Mentre que Cleries va citar conceptes com ara l'esforç, la feina, la superació, el respecte, la convivència, el civisme, la generositat i la solidaritat, sociòlegs i filòsofs consideren que cal anar més enllà i afegir-n'hi d'altres com ara austeritat, sobrietat, coherència, responsabilitat i lideratge.
“Si una cosa hem de reconèixer a hores d'ara és que hem estirat més el braç que la màniga i ens trobem en una crisi global i profunda que no és només financera i econòmica, sinó també de valors. És impossible sortir-se'n si no hi ha un veritable canvi de prioritats o, dit d'una altra manera, de mentalitat”, exposa el director de la càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull (URL), Francesc Torralba. Aquest canvi de mentalitat significaria, segons ell, posar al principi de l'escala de valors l'emprenedoria, el lideratge, l'autosuperació i la sobrietat. “Hi ha la tendència a no voler assumir responsabilitats, perquè comporta patiment i ser el blanc fàcil de la crítica, però si no apostem per la cultura de l'esforç, no ens en sortirem”, conclou contundent Torralba.
La professora de filosofia moral i política de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Victòria Camps parteix de la base que “de crisi de valors, n'hi ha hagut sempre, perquè els més bàsics són la igualtat i la llibertat, i no sempre es respecten”. Indica que, de totes maneres, també ha estat la llibertat la que, en lloc de portar a la construcció democràtica, ha dut a un increment de l'individualisme, a una economia molt competitiva i, finalment, a un model que fa prevaler l'èxit i la materialitat. “La competitivitat extrema s'ha convertit en cobdícia, i la cobdícia ens ha dut a la crisi”, es lamenta Camps, que veu absolutament necessari contrarestar amb conceptes com ara “solidaritat, compromís i equitat” el que ella anomena “una llibertat egoista que duu a la crisi de valors”.
Com Torralba, Camps es decanta per l'austeritat: “Avui, forçats per la situació econòmica, el valor de l'austeritat no ens vindria malament, perquè la majoria hem viscut més enllà de les nostres possibilitats.” Austeritat acompanyada d'esforç –concepte que vincula especialment a l'educació–, de respecte als altres –com a base de la convivència cívica– i també de responsabilitat.
El planeta i la vida
“Tenir, competir i triomfar són actituds que fa anys que ens duen a la destrucció del planeta i a viure malament. Triem cap on anem”, exposa el president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres. Sense pèls a llengua com és habitual en ell, es mostra partidari de “fer plegar les escoles de negocis que només es basen en com triomfar, com treure benefici i com ser més que l'altre”. I ho argumenta: “La pobresa i l'exclusió del costat de casa ens evidencien que el valor bàsic de la convivència no s'ha respectat i que prenem actituds que només fomenten desequilibris, aigües contaminades i malviure.” La vacuna? Oliveres coincideix amb Torralba i Camps en la necessitat de reorganitzar la societat des d'una austeritat ben entesa, que no vol dir precisament retallades a tort i a dret.
El president de Justícia i Pau, que, dijous, en una conferència a la Universitat de València va proposar deixar caure els bancs, jutjar els banquers i destruir l'euro, precisa que, de fet, l'austeritat sense coherència tampoc servirà de res.
Pel que fa al sistema d'aplicació, Torralba, Camps i Oliveres són del parer que els valors en cap cas es poden imposar per decret, perquè això generaria recel. Alhora, no veuen desassenyada la intenció del govern de treballar els valors amb experts i representants del món social per elaborar propostes. “Els valors s'adquireixen com a hàbits –adverteix Camps– i s'aprenen a la pràctica i a través de bons exemples.” El director de la càtedra Ethos de la URL ho porta al terreny empresarial: “Hi ha empreses que tenen guies de bones pràctiques; pot ser una mera operació cosmètica o bé una eina per identificar, com a mínim, qui fa mala praxi.”
Projecte de país
Com a bon coneixedor de la realitat social i ètica catalana, el coordinador de la càtedra de lideratges i governança d'Esade, Àngel Castiñeira, admet que un pla de valors podria ser paper mullat. Hi afegeix, però, que “en un marc de país hipotecat de dalt a baix, des de les empreses fins a les famílies i els governs, a més d'infraestructures financeres fan falta infraestructures ètiques”. “El model de societat catalana ha de tenir uns valors bàsics –insisteix– o, dit d'una altra manera, són conceptes que han de formar part del projecte de país.”
En aquest sentit, defensa que es plantegi “una discussió desacomplexada sobre valors”. Castiñeira insisteix que la resposta a “Què volem ser?” s'ha d'allunyar d'una proposta únicament material i incorporar valors col·lectius i de cohesió.
Valors ocults en l'“És català qui viu a Catalunya”
Sense dir-ne campanya de valors, tots els governs llancen missatges per crear consciències i actituds. Entre els que segurament van tenir més ressò, curiosament de l'època de Jordi Pujol com a president, hi ha des de l'“És català qui viu i treballa a Catalunya” (per construir el valor de rebuig a la xenofòbia) fins al “Catalunya, terra d'acollida” (rebuig a la xenofòbia), passant per “La feina ben feta no té fronteres. La feina mal feta no té futur” (per subratllar el valor del treball i l'esforç).
Francesc Torralba, director de la càtedra Ethos d'ètica aplicada a la Universitat Ramon Llull, explica que els valors són “horitzons de referència que reflecteixen estils de vida, uns camins, per tant, que tota acció política, d'una manera o d'una altra, va construint”. I recorda que Zapatero, amb accions com ara el matrimoni homosexual, també va marcar línies de valors.
El director de la càtedra de lideratges i governança d'Esade, Àngel Castiñeira, destaca com són de canviants els valors. Segons l'estudi Valors tous en temps durs, que van presentar al febrer la Fundació Carulla i Esade, en els últims deu anys, els catalans s'han tornat més individualistes i valoren més la realització personal i el benestar emocional. Castiñeira assenyala que els actuals universitaris no han conegut cap crisi. Ell els anomena “fills de la cultura del consum instantani”. Ben segur que els adults del futur són els que diran que això de l'“És català qui viu a Catalunya” i “La feina ben feta no té fronteres” els sembla xinès.