Societat

La Seu d'Urgell celebra la beatificació de la primera dona catalana en segles

Anna Maria Janer Anglarill va fundar l'Institut de Germanes de la Sagrada Família d'Urgell

El Prefecte per a les Causes dels Sants, el cardenal Angelo Amato, presideix l'eucaristia que concelebra l'arquebisbe d'Urgell, Joan-Enric Vives

L'Ins­ti­tut de Ger­ma­nes de la Sagrada Família d'Urgell, amb acti­vi­tat en onze països, cele­bra aquest dis­sabte a la Seu d'Urgell la bea­ti­fi­cació de la pri­mera cata­lana en segles, Anna Maria Janer Angla­rill (1800-1885), fun­da­dora de la Con­gre­gació.

El Pre­fecte per a les Cau­ses dels Sants, el car­de­nal Angelo Amato, pre­si­deix l'euca­ris­tia con­ce­le­brada amb l'arque­bisbe d'Urgell, Joan-Enric Vives, i a la qual assis­tei­xen bis­bes de les diòcesis cata­la­nes i cape­llans d'Espa­nya, Mèxic, Perú i Argen­tina, a més de dele­ga­ci­ons dels onze països amb presència de la ins­ti­tució.

Ana María Janer Angla­rill va néixer a Cer­vera (Lleida), a la diòcesi de Sol­sona, i va morir l'11 de gener de 1885 a Talarn (Lleida), a la diòcesi d'Urgell.

Va fun­dar l'Ins­ti­tut de Ger­ma­nes de la Sagrada Família d'Urgell a La Seu, ciu­tat on està enter­rada, i va impul­sar pro­jec­tes edu­ca­tius i sani­ta­ris que estan repar­tits per Espa­nya, Andorra, Itàlia, Argen­tina, Para­guai, Uru­guai, Xile, Colòmbia, Mèxic, Perú i Gui­nea Equa­to­rial.

El seu procés de bea­ti­fi­cació va començar al novem­bre del 1951, el 2009 el Papa en va apro­var el decret de vir­tuts heroi­ques i al desem­bre el del mira­cle per a la bea­ti­fi­cació, la curació d'una dona que patia una poli­ar­trosi dege­ne­ra­tiva infla­matòria que li impe­dia moure's amb nor­ma­li­tat, fins al punt d'haver d'anar amb una cadira de rodes.

A Cer­vera, la seva ciu­tat natal, la con­gre­gació des­co­brirà una placa a la que va ser casa seva, i a Talarn una altra per senya­lit­zar la casa en què va morir.

A Cata­lu­nya, la con­gre­gació fun­dada per Anna Maria Janer tre­ba­lla en esco­les de Bar­ce­lona, Saba­dell, El Mas­nou, Vila­de­cans (Bar­ce­lona) i Lleida, una guar­de­ria de Mata­de­pera (Bar­ce­lona) i residències d'anci­ans a Bar­ce­lona, Mata­de­pera i Cer­vera (Lleida) i als hos­pi­tals de La Seu d'Urgell i Valls (Tar­ra­gona).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.