Societat

Conca de Barberà

La Serra, motiu turístic

Montblanc afegeix l'església del santuari a les visites guiades

Es va construir el 1296 per custodiar la imatge de la Mare de Déu que transportava la princesa Làscaris

Mont­blanc no para d'engrui­xir el catàleg turístic. L'església del san­tu­ari de la Mare de Déu de la Serra s'ha afe­git a les pro­pos­tes de visi­tes guia­des, un pro­ducte glo­bal que inclou els espais reli­gi­o­sos –esglésies i con­vents cons­truïts els segles XIII i XIV–, civils –palaus medi­e­vals, call jueu, celler moder­nista i molins– i mili­tars –mura­lla, por­tals, tor­res i balu­ard–, i els museus.

L'àrea de Turisme de l'Ajun­ta­ment de Mont­blanc ges­ti­o­narà i coor­di­narà les visi­tes, que, de moment, només inclo­uen l'església del com­plex que for­men el mones­tir, el san­tu­ari, l'antiga casa del capellà i la del mon­ger, a més d'un gran hort. L'església és d'una sola nau, amb cinc arcs dia­fragmàtics i cinc cape­lles late­rals. La gran imatge d'estil gòtic italià d'ala­bas­tre de la Mare de Déu de la Serra, la creu verda i els sis sepul­cres medi­e­vals són els ele­ments que des­ta­quen de l'inte­rior.

El san­tu­ari de la Serra, com altres espais del patri­moni de Mont­blanc, té una història o lle­genda atrac­tiva. I aquesta diu que la prin­cesa Irene de Làsca­ris por­tava una imatge de la Mare de Déu de Salou a Sara­gossa. Al seu pas per Mont­blanc, els bous que tira­ven del car­ru­atge no van voler con­ti­nuar el seu camí, fet que es va inter­pre­tar com una volun­tat de la Mare de Déu de res­tar en aquell indret. La prin­cesa va sol·lici­tar llicència al rei Jaume II per cons­truir un con­vent de mon­ges cla­ris­ses just en aquell turó.

La cons­trucció es va ini­ciar l'any 1296, i va arri­bar a ser el segon con­vent més visi­tat de Cata­lu­nya i un dels que van rebre més pri­vi­le­gis de l'Església i dels reis. L'any 1297 s'hi van esta­blir les pri­me­res sis mon­ges de Santa Clara, que havien estat cri­da­des per la prin­cesa amb l'objec­tiu de cus­to­diar la imatge. La comu­ni­tat reli­gi­osa s'hi ha man­tin­gut al llarg de 712 anys. La falta de voca­ci­ons va fer que la con­gre­gació aban­donés l'edi­fici el novem­bre del 2008.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.