El «Pepitu» va a l'escola

Una parella ben avinguda. L'Arseni i el Pepitu tenen ja deu anys de convivència i la relació fa l'estimació. El cuida, l'alimenta i el protegeix de les relacions, «perquè hi ha gent que me l'ha demanat per muntar». És el seu «hobby». Als nens els agrada i ell disfruta veient-ho.

Té 16 anys, ulls de bon jan i les orelles sempre alerta. És el Pepitu, un ruc català propietat de l'Arseni Alzina, un pagès i treballador de la Seguretat Social de Vilafranca, ja jubilat, que des de fa un mes es passeja per les escoles de l'Alt Penedès per tal que els nens de 3 a 10 anys coneguin una mica més aquesta espècie autòctona catalana. El Pepitu és un ruc català «molt manso» que va ser adquirit fa uns deu anys només per fer passejos i que no ha tastat mai les suors del camp. L'Alzina el va comprar fa uns deu anys a Vilanova i la Geltrú a una família que el tenia per passejar les seves criatures. El pagès volia passejar el seu nét quan el visités a casa seva a Ca l'Avi, una urbanització de Subirats on viu envoltat d'eines de camp, de cerveses plenes de tot el món i clauers en una casa àmplia d'un carrer tranquil. Primer va ser el nét, que ara ja té 15 anys; després li va tocar a la néta, que ara en té 7; i més tard hi han passat 300 nens més. La resta de nens que han pujat al llom de l'animal són escolars de les escoles de Santa Fe del Penedès, Pacs del Penedès, Puigdàlber, Sant Quintí de Mediona i Moja, les primeres escoles que aquest mes de maig han participat en el programa d'activitat intergeneracional que promouen el Consell Comarcal de l'Alt Penedès i l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. El programa, que es va iniciar poc temps després dels actes de celebració de l'any europeu de la gent gran, el 1993, ofereix en l'actualitat 17 propostes diferents amb l'objectiu d'apropar el coneixement dels més grans a l'escola. L'oferta és variada i defuig el tòpic de l'avi que va a l'escola a explicar batalletes als nens. Una àvia que va viure 30 anys a l'Àfrica, un avi que ha escrit un llibre sobre l'escola de la seva època, la història del vi, el fet casteller, la Guerra Civil, reflexions sobre el voluntariat contra la droga, la història del castell de Penyafort o l'explotació infantil al tercer món, són algunes de les propostes que integren aquesta oferta que les escoles de la comarca utilitzen assíduament. El Pepitu és una de les últimes incorporacions al programa i en poc temps s'ha convertit en una de les propostes més sol·licitades. Tot i que fa quatre anys que l'Arseni va proposar afegir-se al programa intergeneracional, no ha estat fins a final d'aquest curs escolar que ha començat a participar-hi, perquè fins ara no tenia cap remolc per poder dur el Pepitu de passeig per les escoles de la comarca. L'Arseni, que no cobra res per fer les xerrades, excepte la despesa de transport de l'animal, ja té emparaulades diverses sortides a escoles per al curs vinent i algunes sortides amb avis, «perquè això els fa molta gràcia». El programa intergeneracional té un camí d'anada i un altre de tornada. Si els nens disfruten i aprenen de les experiències que s'expliquen, els avis s'il·lusionen en veure aquest interès. De fet, només cal veure la cara que posa l'Arseni quan explica les seves sensacions en anar a l'escola, explicar els valors i la importància d'aquesta espècie, i fer que els nens pugin al llom de l'animal.