El «Pepitu» va a l'escola

Una pare­lla ben avin­guda. L'Arseni i el Pepitu tenen ja deu anys de con­vivència i la relació fa l'esti­mació. El cuida, l'ali­menta i el pro­te­geix de les rela­ci­ons, «perquè hi ha gent que me l'ha dema­nat per mun­tar». És el seu «hobby». Als nens els agrada i ell dis­fruta veient-ho.

Té 16 anys, ulls de bon jan i les ore­lles sem­pre alerta. És el Pepitu, un ruc català pro­pi­e­tat de l'Arseni Alzina, un pagès i tre­ba­lla­dor de la Segu­re­tat Social de Vila­franca, ja jubi­lat, que des de fa un mes es pas­seja per les esco­les de l'Alt Penedès per tal que els nens de 3 a 10 anys cone­guin una mica més aquesta espècie autòctona cata­lana. El Pepitu és un ruc català «molt manso» que va ser adqui­rit fa uns deu anys només per fer pas­se­jos i que no ha tas­tat mai les suors del camp. L'Alzina el va com­prar fa uns deu anys a Vila­nova i la Geltrú a una família que el tenia per pas­se­jar les seves cri­a­tu­res. El pagès volia pas­se­jar el seu nét quan el visités a casa seva a Ca l'Avi, una urba­nit­zació de Subi­rats on viu envol­tat d'eines de camp, de cer­ve­ses ple­nes de tot el món i cla­uers en una casa àmplia d'un car­rer tran­quil. Pri­mer va ser el nét, que ara ja té 15 anys; després li va tocar a la néta, que ara en té 7; i més tard hi han pas­sat 300 nens més. La resta de nens que han pujat al llom de l'ani­mal són esco­lars de les esco­les de Santa Fe del Penedès, Pacs del Penedès, Puigdàlber, Sant Quintí de Medi­ona i Moja, les pri­me­res esco­les que aquest mes de maig han par­ti­ci­pat en el pro­grama d'acti­vi­tat inter­ge­ne­ra­ci­o­nal que pro­mo­uen el Con­sell Comar­cal de l'Alt Penedès i l'Ajun­ta­ment de Vila­franca del Penedès. El pro­grama, que es va ini­ciar poc temps després dels actes de cele­bració de l'any euro­peu de la gent gran, el 1993, ofe­reix en l'actu­a­li­tat 17 pro­pos­tes dife­rents amb l'objec­tiu d'apro­par el conei­xe­ment dels més grans a l'escola. L'oferta és vari­ada i defuig el tòpic de l'avi que va a l'escola a expli­car bata­lle­tes als nens. Una àvia que va viure 30 anys a l'Àfrica, un avi que ha escrit un lli­bre sobre l'escola de la seva època, la història del vi, el fet cas­te­ller, la Guerra Civil, refle­xi­ons sobre el volun­ta­riat con­tra la droga, la història del cas­tell de Penya­fort o l'explo­tació infan­til al ter­cer món, són algu­nes de les pro­pos­tes que inte­gren aquesta oferta que les esco­les de la comarca uti­lit­zen assídua­ment. El Pepitu és una de les últi­mes incor­po­ra­ci­ons al pro­grama i en poc temps s'ha con­ver­tit en una de les pro­pos­tes més sol·lici­ta­des. Tot i que fa qua­tre anys que l'Arseni va pro­po­sar afe­gir-se al pro­grama inter­ge­ne­ra­ci­o­nal, no ha estat fins a final d'aquest curs esco­lar que ha començat a par­ti­ci­par-hi, perquè fins ara no tenia cap remolc per poder dur el Pepitu de pas­seig per les esco­les de la comarca. L'Arseni, que no cobra res per fer les xer­ra­des, excepte la des­pesa de trans­port de l'ani­mal, ja té empa­rau­la­des diver­ses sor­ti­des a esco­les per al curs vinent i algu­nes sor­ti­des amb avis, «perquè això els fa molta gràcia». El pro­grama inter­ge­ne­ra­ci­o­nal té un camí d'anada i un altre de tor­nada. Si els nens dis­fru­ten i apre­nen de les experiències que s'expli­quen, els avis s'il·lusi­o­nen en veure aquest interès. De fet, només cal veure la cara que posa l'Arseni quan explica les seves sen­sa­ci­ons en anar a l'escola, expli­car els valors i la importància d'aquesta espècie, i fer que els nens pugin al llom de l'ani­mal.