Propera parada, civisme al tramvia

Entre 2.000 i 4.000 euros. És la despesa que implica netejar una pintada al tramvia, tot i que aquest és només el cost econòmic. Si la policia acaba enxampant l'autor, aquest haurà d'assumir la responsabilitat penal derivada dels danys ocasionats al tren. Els comportaments incívics en el transport públic, doncs, poden pagar-se cars, i aquest és el missatge que Tram –l'empresa que gestiona el Trambaix i el Trambesòs– trasllada a l'alumnat de secundària a través de la xerrada I tu què en penses?. Els Mossos d'Esquadra col·laboren des del començament del curs en aquesta activitat, en què una educadora del Tram i un caporal de l'oficina de relacions amb la comunitat de la comissaria de Cornellà de Llobregat fan reflexionar els joves sobre les conseqüències negatives de les accions vandàliques i defraudadores al tramvia.

La col·laboració entre Mossos i Tram ha començat a posar-se en pràctica als instituts Francesc Macià, de Cornellà, i Francesc Ferrer i Guàrdia, de Sant Joan Despí, aprofitant que tots dos estan situats a prop d'una parada del Trambaix. “Els nois pensen que les conductes incíviques es donen de tant en tant, no són conscients de la quantitat de vegades que s'esdevenen ni del problema que suposa per a un transport públic haver d'enfrontar-se constantment a la gent que no valida el seu bitllet o fa guixades”, explica l'educadora del Tram, Gemma Casanovas.

La xerrada ha arribat aquesta setmana a les classes de tercer d'ESO de l'institut Francesc Macià i els joves han rebut la visita de l'educadora i del caporal dels Mossos Jordi Martínez. La primera sessió és en una aula amb 23 alumnes i Casanovas comença parlant sobre el civisme al tramvia. “No els expliquem cap novetat, ells ja saben què es pot fer i què no es pot fer”, afirma el caporal. De fet, les primeres exclamacions de sorpresa arriben quan els nois descobreixen el cost que té netejar una pintada. Els actes incívics al tramvia, però, van des de no pagar fins al fet puntual de col·locar una totxana a la via, sense oblidar els xiclets enganxats a les màquines expenedores de bitllets. Ho confirma l'educadora, que també s'afanya a aclarir que hi ha infractors de totes les edats: “No penseu que s'està criminalitzant els joves, hi ha dones de 70 anys que es colen; fa dos anys vaig participar en una campanya de civisme i ens vam trobar amb un munt de gent gran que ens deia que pensava que el tramvia era gratuït”.

Durant la sessió l'alumnat també reflexiona sobre els sentiments i les reaccions que tindrien si una persona incívica malmetés les seves propietats. Estafat, humiliat i impotent són alguns dels adjectius utilitzats. L'educadora aprofita el moment per fer-los veure que l'incivisme és un greuge per al transport públic i que és important cuidar allò que és de tots. La xerrada acaba amb una enquesta que revela que, dels 23 alumnes de la classe, 17 validen el bitllet al tramvia i 6 es colen. El caporal els recorda que els revisors els poden sancionar per no dur el bitllet i que els Mossos han d'intervenir en alguns casos, com ara quan els infractors no volen identificar-se. D'això la recomanació: “Penseu una mica abans de fer algunes coses, perquè tot té repercussions”. La lliçó a aprendre, doncs, és clara: per estalviar-se problemes, la millor opció és ser cívic al transport públic.