Besalú, parc temàtic

Ja n'arribem a ser, d'estranys, els humans. Tan bé que es devia estar ahir a la platja o
a la piscina i, en canvi, vam anar a patir calor a Besalú. Hi ha dies que als aparcaments de Port Aventura no hi ha tants cotxes i autocars com ahir al matí als de Besalú Medieval. Un any més, aquesta fira inspirada en els segles més brillants de la història del poble va ser multitudinària, i això que, segons ens va dir un veterà voluntari –disfressat per a l'ocasió–, hi ha hagut anys molt millors. Cal aclarir que, quan en fires d'aquest tipus diuen “millor” o “pitjor”, es refereixen a quantitat: es considera que, com més gent hi hagi, millor. Algú podria recordar, amb encert, que normalment la quantitat i la qualitat són incompatibles. Per entendre'ns: que hi pot haver molt de personal, però que sigui d'aquell que mira molt i gasta poc. També
es podria tenir en compte que es pot morir d'èxit.

En qualsevol cas, el Besalú Medieval té èxit –entès d'aquella manera quantitativa– i no sembla pas que hagi de morir a curt termini.
La regidora Fina Surina calculava ahir al vespre que hi havien passat prop de 20.000 persones pagant (l'entrada al barri vell costava tres euros) i que, si s'hi sumaven els col·lectius que no paguen, més els firaires i els artistes, en total a Besalú hi va haver dissabte i diumenge unes 30.000 persones; és a dir,
la població empadronada multiplicada per dotze. En l'organització, hi ha implicades centenars de persones del poble, que acaben confeccionant un programa brillant i generós: cada mitja hora o cada quart d'hora, començava una activitat. Aquest any no hi ha hagut sorpreses, i els tornejos de cavallers, celebrats
a la llera del Fluvià amb el majestuós pont gòtic de fons, així com el passatge de la por al costat de l'antic hospital de Sant Julià –en diuen el Carrer dels Atrapats–, van ser dels espectacles més concorreguts.

A banda dels firaires, concentracions com la de Besalú donen vida
a artistes i companyies: algunes es dediquen exclusivament a recreacions històriques –els Excalibur, que fan els tornejos, en són un exemple– i d'altres ho combinen amb esdeveniments diversos, com ara les dues balladores de La Fada Verda. A Besalú, aquestes noies hi han portat un espectacle de dansa zíngara –en el programa deia “dansa del ventre”–, però en altres escenaris ballen temes de fusió oriental i de cabaret. Hi ha algun grup que viu d'això, però no és el seu cas. “Ja ens agradaria, però no ens en sortiríem”, ens explicava la Georgia, que, juntament amb la Sara, van formar aquesta petita companyia ara fa quatre anys. Entre setmana treballen en les seves professions respectives i els caps de setmana
es dediquen a aquesta altra feina, en què la vocació hi té molt a veure. “Bàsicament ho fem perquè ens agrada; pensa que ens confeccionem el vestuari, ens muntem la coreografia, fem la selecció musical... Si no ens agradés, no ho aguantaríem, no creus?”, reflexiona.