Espai de convivència

“Aquí pots trobar tresors!” Amb la cara il·luminada pel seu somriure de nen, en Joan obre les mans i ensenya orgullós una moneda i tres pedres, dues de les quals tenen la forma d'un triangle. Les ha aconseguit mentre es banyava al rec Comtal amb la seva mare, la Celia, i la germana petita, l'Elsa. El tram a cel obert on es troba la família discorre en paral·lel al camí que uneix el barri barceloní de Vallbona, al districte de Nou Barris, i el de Can Sant Joan, a Montcada i Reixac. La rehabilitació d'aquest espai –llargament reivindicada pels veïns– es dóna ja per finalitzada i aquell estretíssim i abandonat camí de terra on s'acumulaven les escombraries s'ha transformat en un bonic passeig. No és estrany, doncs, que grans i petits segueixin posant en pràctica l'antic costum de banyar-se en aquest canal mil·lenari, tot i estar prohibit. L'aigua del rec està fresqueta i, amb la calor, es fa difícil resistir-se a la temptació.

“Els caps de setmana venim molt d'hora al matí o a última hora de la tarda, perquè hi ha molta acumulació de gent. Algunes persones hi posen para-sols; d'altres, la música molt alta. I, com que no hi ha gaires papereres, de seguida s'omplen i tot acaba brut”, comenta la Celia, que de ben petita ja venia al canal a buscar capgrossos i a banyar-se. L'escena que descriu aquesta veïna de Montcada fa inevitable posar el focus en la utilització que es fa de l'espai, un dels principals reptes a abordar un cop se n'ha assolit la dignificació. Tot el tram a cel obert discorre per Barcelona i les obres les ha finançat l'Ajuntament, en el marc dels acords signats amb Montcada per fer la nova gossera al municipi vallesà.

Les entitats veïnals de Can Sant Joan i Vallbona veuen en el rec “un bé comú que s'ha de gaudir”, però són conscients que –en alguns casos– la tradició de banyar-s'hi dóna peu a usos “abusius” de l'entorn i, de retruc, a problemes de convivència. Per això, creuen que és bàsic aconseguir una utilització respectuosa i cívica de l'espai. El març passat van plantejar que s'hi desenvolupés un projecte socioeducatiu , que se centrava en els caps de setmana d'estiu i apostava per una responsabilitat compartida de les entitats veïnals i dels dos municipis implicats. Barcelona i Montcada van recollir el guant, però l'actuació que s'ha posat en marxa no ha complert les expectatives veïnals.

En el cas de Barcelona, la dinamització del rec Comtal s'emmarca en el pla de convivència de Nou Barris i, aquest agost, van començar a treballar a la zona dos dinamitzadors esportius, dues agents cíviques i dos dinamitzadors mediambientals del districte. El problema –destaquen els veïns– és que el mes passat van trepitjar l'espai només uns dies perquè tenien vacances. A això, cal sumar-hi el fet que treballen de dilluns a divendres i no pas el cap de setmana, que és quan se'n fa un ús més intensiu. “Estem contents de com ha quedat el passeig, i no dubtem de la bona voluntat de l'Ajuntament, però aquest és el primer estiu després de la reforma i era important establir unes normes de comportament per evitar problemes d'incivisme”, explica el president de l'Associació de Veïns de Can Sant Joan, José Luis Conejero.

Vetllar per una bona convivència és, precisament, una de les responsabilitats de la Núria i la Sara, les dues agents cíviques que controlen aquest tram del rec Comtal. Mentre caminen pel passeig, un grupet de nens salten des del pont que hi ha a l'extrem de Vallbona, sota la mirada atenta del pare d'un d'ells. Allà el canal té una profunditat d'uns dos metres, i l'Ajuntament hi ha col·locat un petit senyal que indica, entre altres coses, que el bany no està permès. “Hem parlat amb ells i els ho hem explicat, però la decisió és seva; nosaltres no els podem prohibir que ho facin”, expliquen les agents. El Roger i el David, dinamitzadors esportius, també els han vist i s'hi han acostat per oferir-los la possibilitat de fer jocs a la plaça que hi ha just a tocar del rec. Als nens els acaba picant la curiositat i, després de banyar-se una estona, marxen cap allà. “Quan comencem a treballar en un barri, mirem de conèixer l'entorn, les edats que tenen els nens i joves que vénen i quines activitats els agraden; el futbol sempre triomfa, però intentem que coneguin també altres esports”, expliquen el Roger i el David. El seu objectiu és que passin una bona estona i es distreguin. “Treballem també la cohesió de barri i procurem que els més grans i els petits puguin jugar junts en alguns moments”, afirmen els dinamitzadors, que busquen la implicació i la participació dels pares en les activitats.