El trencalòs es fa pallarès

Dins les tasques de seguiment i control de la població que estableix el pla de recuperació dels trencalòs, aquest any s'han localitzat 46 territoris on viu aquest ocell, tots dins l'àmbit de les comarques del Pirineu i Prepirineu. D'aquests 46, la majoria estan ocupats per parelles (40), mentre que la resta (sis) estan ocupats per tres adults, dos mascles i una femella. Són els que s'anomenen trios poliàndrics. El Pallars Sobirà és el territori que concentra el major nombre de parelles, amb un 25%. Tot i que el nombre total de territoris s'ha incrementat respecte al 2015, el total de polls s'ha reduït lleugerament, i ha passat de 14 a 12. D'aquests, dos han nascut fora de l'àmbit territorial de Catalunya: un a la franja amb Aragó i l'altre a la vall d'Aulús (França), a tocar de la vall Farrera.

Al Parc Natural de l'Alt Pirineu hi viuen el 25% de les parelles de Catalunya, i ha esdevingut el parc que concentra el major nombre de trencalossos. A més, de la mateixa manera que els tres darrers anys, ha estat on millor han criat, ja que han volat el 25% dels polls del conjunt de Catalunya. Aquest parc és l'indret on s'ha constatat un major increment del nombre de parelles.

A començaments dels anys noranta del segle passat només disposava d'un únic territori reproductor, mentre que actualment ja en té nou. En les setmanes vinents es faran les reunions anuals de coordinació entre França, Aragó, Navarra, Andorra i Catalunya per avaluar la situació al conjunt dels Pirineus. Aquestes dades s'incorporen a les reunions que es fan també a escala europea dins del marc de les estratègies de conservació del trencalòs. A la serralada pirinenca, Catalunya disposa del major nombre d'efectius, després d'Aragó. La tendència al llarg dels darrers 30 anys ha estat força positiva, i ha mostrat una lenta però progressiva recuperació.

El trencalòs és un voltor que fa entre un metre i un metre i mig de llarg i que té una envergadura de gairebé tres metres amb les ales obertes. Pesa entre cinc i set quilos i està catalogat com una espècie en perill. Malgrat l'augment d'efectius, la mortalitat s'ha incrementat a conseqüència de la ingestió de verins, intoxicacions pel plom dels cartutxos utilitzats en la caça i la col·lisió amb cables, com a factors més destacables. A través d'un conveni de col·laboració entre el Departament de Territori i Sostenibilitat i la fundació Vulture Conservation (VCF), els centres de recuperació de fauna salvatge de Vallcalent (Lleida) i Torreferrussa (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental) crien exemplars de trencalòs en captivitat.