societat
solidaritat
Cap persona gran sola
La Conxita, de 95 anys, es lleva més d'hora els dijous per estar a punt quan la va a recollir la Marta, voluntària dels Amics de la Gent Gran
Passegen per moure les cames, però sobretot comenten l'actualitat i parlen molt i de tot
Un estudi evidencia que els vincles personals i afectius incrementen la qualitat de vida de les persones grans
Cada dijous a les 11 del matí, la Conxita, que té 95 anys, està a punt per sortir al carrer. La va a buscar la Marta per passejar una estona, anar a prendre un cafè o un refresc i llegir juntes el diari. Estiren les cames, però sobretot parlen. S'expliquen les seves coses i comenten com els ha anat la setmana. “Quan hi arribo ja està pràcticament amb la bossa penjada”, explica la Marta Alsina, que té 54 anys i dedica un matí a la setmana a fer de voluntària de l'associació Amics de la Gent Gran. La seva funció és fer companyia a la Conxita Capmany i buscar activitats que la distreguin. “És una sort perquè ens avenim molt –assegura la Conxita–. Tinc moltes ganes que sigui dijous per sortir. Em llevo més d'hora per estar a punt. I em sembla que ella també en té ganes, perquè la veig molt feliç sempre que ve.”
Un informe de la Fundació Cuberes Donlo elaborat per la Fundació Pere Tarrés presentat ahir posa precisament en evidència que mantenir uns vincles personals i afectius és essencial perquè les persones grans mantinguin una bona qualitat de vida. El treball analitza com les accions d'acompanyament per pal·liar la solitud milloren la salut emocional i alhora fan augmentar les relacions socials i les oportunitats de participar en activitats. La sociòloga Núria Comas, una de les autores de l'estudi, va explicar que tenir algú de confiança també fa augmentar la sensació de seguretat de l'avi que viu sol perquè li dóna unes pautes de protecció, com ara saber quan ha d'obrir la porta o no, i el fa menys vulnerable a les estafes.
Després d'analitzar programes d'Amics de la Gent Gran, Avismón i Radars de l'Ajuntament de Barcelona, les autores destaquen que sobretot són dones les usuàries (80%) i també les voluntàries (73%). Un dia, col·laboradors d'Amics de la Gent Gran van aturar la Marta davant del Mercat de la Concepció per demanar-li si se'n volia fer sòcia. Se'n va fer voluntària i, superat el procés de formació, la van aparellar amb la Conxita, perquè vivien a prop. “No amago que em feia respecte abans de conèixer-la, però em van dir que era jove d'esperit. Ho vaig provar i va sortir bé”, recorda. Fa un any i mig que es troben un matí per setmana i totes dues coincideixen que s'han agafat confiança i s'han convertit en bones amigues.
Il·lusió per sortir a passeig
Quan es van conèixer, la Conxita vivia sola i “estava desorientada i trista perquè havia viscut una mala experiència”, diu ella. Les visites de la voluntària van tornar-li la il·lusió per mudar-se i sortir a passejar. Fa uns mesos, però, va caure, es va fer mal en un braç i el va haver de dur immobilitzat. Se'n va anar a viure a les Corts amb la Lluïsa, la seva cunyada, que també té 95 anys. Tot i el canvi, la Marta la continua anant a veure i també parla una estona amb la Lluïsa.
“Havia col·laborat al magatzem del Banc dels Aliments, però fer companyia a persones grans és molt especial”, assegura la voluntària, que des que es mou en aquest món ha vist moltes persones soles que desgraciadament no tenen ningú per parlar. Tot i que té una mentalitat jove, el cap clar i unes cames que encara tiren, per a la Conxita l'estona compartida amb la Marta s'ha convertit en molt important per fer rutllar el cap, el cos i l'esperit. Diu que a l'agost la va enyorar, perquè se'n va anar de vacances, però el retorn ha estat més divertit perquè li ha explicat els dies que va passar amb la família i tot el que va fer. “Mai m'hauria imaginat que hi hagués persones tan desinteressades per fer companyia a la gent gran –comenta la Conxita–. Es nota que ho fa amb il·lusió. I quan ens acomiadem ja vull que arribi l'altre dijous”. També espera els diumenges perquè van a dinar amb alguna de les tres filles de la Lluïsa.
Qui ha dit que amb 95 anys no es poden fer plans? La Conxita ja espera amb il·lusió el dinar de Nadal dels Amics de la Gent Gran. Voluntaris i persones ateses es troben abans del 25 de desembre per dinar junts en un hotel. Celebren el Nadal per avançat. “L'any passat vaig ballar i tot. Sempre m'ha agradat ballar”, diu. Segurament també hi anirà la Lluïsa. “M'encarregaré de gairebé 200 anys”, fa broma la Marta.