Carmen Artacho no va admetre ahir haver matat el seu marit però, en algunes de les seves declaracions, va donar a entendre que era un acord amb ell, que passava una greu depressió per haver perdut la feina i que estava en espera d'un trasplantament de ronyó, del qual la dona era la donant. Va ser un homicidi o un suïcidi ampliat, com diuen els experts de les persones que maten éssers estimats per endur-se'ls amb ells i no deixar-los sols?

La secció 22 de l'Audiència de Barcelona, que ha d'intentar resoldre aquest interrogant, va començar a jutjar ahir aquesta veïna de Canyelles, la qual va admetre que el 7 de juny del 2014 va prepar el dinar amb el seu marit i el seu fill. Carn arrebossada i patates fregides. L'acusada, que està en presó preventiva, va afirmar que no recorda res i encara menys haver barrejats fàrmacs que contenien levomepromazina i doxilamina amb la salsa picant. Ni haver posat el medicament Rivotril a la Coca-cola del fill. El marit va morir i el fill i ella van quedar inconscients al sofà. La dona va explicar que aquell matí el seu marit va dir-li: “No puc més, me'n vaig, amb tu o sense tu”, i ella li va respondre agafant-li la mà.

El fill, que va alertar un amic per WhatsApp que la mare havia enverinat el marit, ahir va desdir-se dels missatges i va afirmar que en aquella època prenia força drogues i que no era conscient del que deia. Els sanitaris i els Mossos que van atendre'ls a casa seva sí que van incriminar la dona. El fiscal li demana catorze anys de presó per un homicidi consumat i cinc anys més per un homicidi intentat. I, tot i que admet “que la família passava una difícil situació”, no demana que se li apliqui cap atenuant. El judici acaba avui.