Les entitats veuen lentitud en la lluita contra la pobresa
La plataforma Pobresa Zero recorda que hi ha pendents molts acords del ple sobre emergència social al Parlament
Demana la reforma de la RMI, anar cap a la renda garantida i combatre la precarietat laboral
Poques novetats en el terreny de la lluita contra la pobresa. O, com a mínim, aquest és el missatge que ahir, coincidint amb el Dia Internacional per a l'Eradicació de la Pobresa, va llançar la plataforma Pobresa Zero-Justícia Global , que aplega més de 3.200 organitzacions. “La sensació és que els partits estan preocupats per la pobresa, però no es prioritza prou i estem en una emergència social”, va resumir una de les portaveus de la plataforma, Teresa Crespo, presidenta d'ECAS.
Com cada 17 d'octubre, les entitats de l'àmbit de l'acció social, la promoció de la pau, la defensa dels drets humans i la cooperació per al desenvolupament van fer front comú i en un manifest titulat 12 fronts, 12 mesos després les desigualtats augmenten van lamentar que en els últims mesos “els avenços per construir una societat més justa i equitativa han estat escassos, tímids i del tot insuficients”. Tot i que reconeixen actuacions “valentes” com ara la celebració del ple sobre emergència social al març al Parlament i la creació de la comissió de seguiment de les resolucions acordades, troben que “la translació a la pràctica està resultant molt lenta i decebedora”.
Una altra de les portaveus, Sònia Fuertes, va detallar tot un seguit de “fenòmens alarmants” que, segons el seu parer, requereixen respostes contundents: treballadors pobres, precarietat laboral, llars sense ingressos, persones que no poden cobrir les necessitats bàsiques, un sistema educatiu que accentua les desigualtats, dificultats d'accés als serveis socials i de salut, problemes per tenir un habitatge digne i també persones que per raó del seu origen no tenen reconeguts tots els drets de ciutadania. Ahir no hi van posar xifres, però sí que van advertir que les mesures aprovades en el ple d'emergència social que es va fer fa set mesos havien d'anar solucionant aquestes situacions i moltes no s'han posat encara en marxa. Segons un informe del govern de finals de setembre, el 25% de les 273 mesures aprovades contra la pobresa encara no s'apliquen .
Després de reunir-se amb la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, en nom de Pobresa Zero, Patrícia Cantarell i Núria Carrera van plantejar algunes de les accions prioritàries: la reforma de la renda mínima de ciutadania (RMI), l'aprovació d'una renda garantida de ciutadania, un salari mínim català de 1.000 euros, mesures contra la precarietat laboral, la regulació dels preus de l'habitatge de lloguer, un sistema fiscal més progressiu, recuperar l'impost de donacions i successions i garantir l'empadronament i el dret a vot a tothom al marge de l'origen.
La renda mínima
“Els nous pressupostos han d'incloure les partides necessàries per aplicar les resolucions del ple, com els 70 milions d'euros per a la RMI ”, va indicar Crespo. En aquest sentit, les entitats tenen molt clar que cal que la RMI torni a ser un dret subjectiu, com abans de la retallada de l'estiu del 2011, però també plantegen que cal valentia per fer un pas endavant cap a la renda garantida de ciutadania.