La Vall d'en Bas, en la nova monografia dels Quaderns de la Revista de Girona

Quatre pobles i vuit nuclis que mantenen la identitat pròpia, una història densa, una inesgotable llista de personatges i entitats, riquesa en patrimoni arquitectònic... Explicar el passat i el present de la Vall d'en Bas en un llibre no gaire voluminós i en clau divulgativa no deu ser fàcil. El repte el van assumir Assumpció Arnau i Joan Sala (historiadora i historiador de l'art, respectivament) i el resultat de la seva feina de recopilació i recerca l'han plasmat en una monografia de la popular col·lecció Quaderns de la Revista de Girona, que editen la Diputació i l'Obra Social La Caixa i que acaba d'arribar a les llibreries.

A les biblioteques hi ha moltes obres que tracten de la Vall d'en Bas, però ho fan de manera parcial. El gran atractiu del treball d'Arnau i Sala és que en 96 planes el lector troba una visió de conjunt, repartida en uns capítols temàtics o territorials amb informacions molt exhaustives i presentades amb un llenguatge assequible. Quan ens referim a aquesta col·lecció, dir que el llibre esdevé un referent per qui vulgui saber coses del municipi tractat és un tòpic, però en aquest cas l'afirmació és més justa que mai.

Els capítols segueixen la pauta dels Quaderns, abordant el paisatge, l'orografia, els primers assentaments, els esdeveniments històrics (la guerra dels remences n'és un de destacat), els nuclis de població... Criden l'atenció les planes sobre els masos (n'hi ha d'impressionants), la concentració parcel·lària (va ser un punt d'inflexió en l'economia agrícola local), la biografia i l'obra del pintor de la Pinya Josep Berga i Boix, l'avi Berga (Sala està considerat un gran expert en l'Escola d'Olot) i la fusió dels antics municipis de la Pinya, Sant Privat, Joanetes i Sant Esteve per crear l'actual Vall d'en Bas, el 1969. En dos capítols s'expliquen els edificis religiosos, que permeten al lector fer-se una idea de la potència d'aquell territori segles enrere. A banda del conflicte remença, al llibre es reflecteixen també les aportacions –destacades, en algun cas– de l'actual Vall d'en Bas en les carlinades, la guerra del Francès i la Guerra Civil.

La partícula ‘en'

Encara que molt de passada, els autors esmenten els dubtes que provoca l'ús de la partícula en en el topònim d'en Bas. Hi ha qui fa servir Vall de Bas, Hostalets de Bas o Sant Esteve de Bas, una grafia que, a parer dels filòlegs, és incorrecta, assenyalen Arnau i Sala.