No només menjar

Dijous passat, l'entitat Bona Voluntat en Acció va lliurar 87 lots d'aliments. Llet, llegums secs, pasta, galetes, tomàquet fregit, ous, tonyina en conserva, sucre, productes de neteja per a la llar, i també fruita i verdura fresca. “La usuària que té el número 1 és de les primeres persones que vam atendre, fa gairebé 19 anys. Ara ja és molt gran i li ho portem a casa”, explica Agustí Muns, un dels fundadors de l'entitat que encara hi fa de voluntari un cop per setmana. Bona Voluntat en Acció té la seu al peu de Montjuïc, a dalt de tot del carrer Nou de la Rambla al Poble-sec de Barcelona. Un grup d'amics van passar de la paraula a l'acció i el 1997 va decidir obrir un local al Poble-sec per acompanyar les persones en situació d'exclusió. “Vam valorar si obrir-lo a Nou Barris o al Poble-sec –recorda Muns–, i vam acabar aquí”. Recorda com els primers temps hi havia una certa reticència dels veïns del barri. Explica que la primera entrega d'aliments – “algú hi devia posar calés perquè poguéssim comprar menjar”– va ser de tretze lots. Era una manera de conèixer qui vivia en precarietat al barri, i a partir del menjar i la roba poder-lo acompanyar en un procés d'inserció social i laboral. “Anàvem amb una sabata i una espardenya, però ens en vam sortir”, recorda.

Ara cada any es beneficien de l'entrega d'aliments de l'entitat més de 500 persones. Els dilluns s'organitzen els lots amb el menjar que arriba del Banc dels Aliments i els dijous es fa l'entrega. El 71% són productes del Banc, però la resta, sobretot fruita, verdura i congelats, arriba per donacions d'empreses col·laboradores o es compra per intentar facilitar una alimentació equilibrada. A l'hora de fer els lots es té en compte no només el nombre de membres per família, sinó també si hi ha criatures.

El servei d'aliments atén unes 190 famílies, que són unes 524 persones. L'any passat es van lliurar 4.016 lots de menjar. “També hi ha casos puntuals de persones que quan vénen a fer la primera entrevista amb la treballadora social ja se'ls fa una entrega d'aliments, perquè es comprova de seguida la situació de precarietat”, explica Muns. Insisteix, però, en dues coses: tothom passa per les entrevistes prèvies per avaluar la necessitat, i a partir d'allà s'elabora un pla de treball personalitzat. “Les entitats no donem aliments perquè sí –subratlla–, sinó que cobrim les necessitats bàsiques, perquè sense menjar no hi ha benzina, i alhora fem que aquestes persones aprenguin català, castellà o anglès; a fer el currículum; a fer les feines de la llar per poder trobar feina...” Perquè si una cosa tenen clara les entitats com Bona Voluntat és que el que la gent vol és feina. “Intentem fer que siguin autosuficients. La prioritat és que trobin feina, siguin autònoms i marxin”, resumeix Muns.

En aquests dinou anys d'història de l'entitat ha vist canviar el perfil de les persones que truquen a la porta per demanar ajuda. Als inicis eren sobretot famílies vingudes del Pakistan i del Marroc o persones grans del barri o joves sense feina pertanyents a l'anomenada pobresa estructural. Els últims anys, en canvi, han augmentat les d'origen asiàtic i sobretot les autòctones. “El problema és la feina. Hi ha famílies en què cap adult treballa. Fa quatre dies vivien bé i ara han de venir aquí”, descriu Muns. Reconeix que hi ha vergonya a demanar ajuda, i respectar la dignitat dels usuaris és una de les normes no escrites de l'associació. L'entrega d'aliments, per exemple, es fa amb uns torns rigorosos que eviten esperes i cues al carrer.

Aquests dies de Gran Recapte, Bona Voluntat en Acció mobilitza els seus voluntaris per atendre un supermercat. “És important pel que es recull, però també per sensibilitzar la gent que hi ha famílies que ho passen malament”, precisa Muns. De fet, organitzen recollides i actes solidaris durant tot l'any per abastir el seu magatzem. En això han tingut capacitat per involucrar-hi comerços i locals del barri. La Gran Bodega Saltó és un dels seus aliats, que organitza concerts i recull ampolles d'oli. Amb tot això és possible atendre gairebé 2.500 persones en un any. “No se'ns n'ha anat de les mans, però a vegades penso: Déu n'hi do!”, reflexiona el voluntari.