Clam unitari: #volemacollir

Al maig van coincidir als camps de refugiats de la frontera de Grècia amb Macedònia, treballant o fent voluntariat, i ara, set mesos després i amb el treball fet per més de tres-centes persones, han posat en marxa una campanya de sensibilització sobre la situació de persones refugiades per mobilitzar la societat civil i fer pressió a l'administració amb un únic objectiu: impulsar la seva acollida. La campanya Casa nostra, casa vostra arranca amb força i ja té el suport de més de dos-cents col·lectius i més d'un centenar d'entitats culturals.

La iniciativa pretén portar un altre cop a la primera pàgina el drama que viuen milers, milions de persones que s'han vist obligades a fugir de casa seva a causa de la guerra i que ara es troben en camps en espera d'una resposta que no arriba. “No són refugiats, són supervivents, perquè no han trobat cap mena de refugi”, assegura Alguer Miquel, cantant de Txarango. Ell, com Rubén Wagensberg, coneix de primera mà la vida als camps, posa nom a les cares d'aquells que van haver de marxar del seu país a la recerca d'un futur incert. “Els fèiem promeses gairebé de vergonya”, recorda aquest últim, amb la impotència de no saber si els podrien donar la resposta que esperaven. I la resposta, hi afegeix, hi és. L'Alguer ho té molt clar. “Ara toca que vinguin aquí. Tenim places i allà persones que coneixem i que volen que els ajudem”, assegura després de recordar que a Catalunya el govern i les entitats locals tenen disponibles fins a 4.500 places. “Hem de fer pressió perquè s'ocupin.”

Per això, la campanya demana als governs que reaccionin i compleixin els compromisos adquirits. Ariadna Cabecerán posa xifres als incompliments del govern espanyol: només han arribat 516 persones refugiades de les 10.772 que l'executiu es va comprometre a acollir. Denuncia igualment la falta de voluntat política de la UE de trobar-hi solucions, una Europa, insisteix, que tanca fronteres en lloc de crear vies segures i legals per permetre l'entrada d'aquestes persones.

Aquesta és una de les reivindicacions del manifest de la campanya que, davant la inacció del govern espanyol, fa una crida a les institucions catalanes perquè actuïn definitivament davant l'actual situació, tal com reclama la ciutadania perquè Catalunya sigui terra d'acollida, i animen la ciutadania a mobilitzar-se per aconseguir una conscienciació col·lectiva que “afavoreixi el canvi d'actitud de les institucions en relació amb l'anomenada crisi migratòria que actualment viu la Mediterrània”. El manifest ja ha rebut més d'un miler d'adhesions de personalitats de diferents àmbits, com ara l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall, el doctor Bonaventura Clotet, Pep Guardiola, l'arquitecte Oriol Bohigas, l'actor Eduard Farelo i el cantant Gerard Quintana.

En els pròxims mesos els impulsors de la campanya preveuen dos actes multitudinaris, així com centenars d'activitats al carrer i a les escoles arreu del país. Així, el dissabte 11 de febrer han organitzat un macroconcert al Palau Sant Jordi per reivindicar Catalunya com a terra d'acollida –el cartell es donarà a conèixer en els pròxims dies– i el 18 de febrer es clourà la campanya amb una gran manifestació a Barcelona. “Esperem que sigui la més gran d'Europa”, afirmava una de les impulsores de la iniciativa, la il·lustradora Lara Costafreda. Paral·lelament, i per conèixer la realitat dels camps, TV3 emetrà la docusèrie Vides aturades.