El dia que l'Havana va emmudir

Coincidir amb la caiguda del mur a Berlín, viatjar al Caire durant la Primavera Àrab... L'atzar fa que determinades vacances siguin inoblidables per la coincidència amb fets històrics de primeríssima magnitud. Aquest és el cas de Noèlia Izquierdo i Pau Juny, dos residents a Salou que durant les seves vacances a Cuba han viscut en pròpia pell les reaccions dels habitants de l'illa per la mort de l'històric líder polític Fidel Castro.

“Abans de marxar ja vaig fer broma amb la mort de Fidel i, ves per on, en ser-hi va passar”, se sincera Juny. “La notícia ens va agafar a Trinidad, quan en aixecar-nos al matí la propietària de les habitacions ens va explicar el que havia passat”, afegeix Izquierdo. En realitat, Juny i Izquierdo van arribar a l'illa del Carib el 16 de novembre i, prèviament, havien passat uns dies a l'Havana per després moure's per diferents indrets del país. “Com que ja havíem estat a la capital, on sempre sona la música al carrer i a tot arreu, ens va impressionar que en tornar-hi no es toqués ni es pogués beure a causa del dol”, reflexiona Juny. “La veritat és que el silenci es feia molt estrany en una ciutat com aquella”, afegeix.

Izquierdo i Juny van tornar el dia 1 de desembre, circumstància que els va permetre ser a la capital coincidint amb la visita de diferents dirigents mundials per les exèquies de Castro.

Més enllà de la coincidència amb la mort i el funeral, la salouenca destaca que “tothom ha estudiat i té accés a un mínim social”. Izquierdo i Juny, que han viatjat a països com l'Índia i el Marroc, també ressalten que “tampoc hi ha pobres demanant al carrer, com passa en altres grans ciutats del món”. De les converses amb desconeguts afirmen que en línies generals es queixaven dels salaris tan baixos que no permeten un consum a l'estil occidental. “Et trobes molts metges que estan fent de taxista i així poden guanyar una mica més”, explica Izquierdo.