Il·lusió sostinguda i sostenible

La història està plena de picades d'ullet a la realitat. Desembre no és pas el desè mes de l'any, segons el compte dels antics romans, que el van anomenar decem (deu) i que els anglesos han mantingut en december. És el dotzè mes del calendari gregorià, que actualment utilitzen gairebé totes les nacions d'Europa i Amèrica. És un mes farcit de dates curioses: el 28 el dia dels Innocents, de record terrible pel seu origen (matança de nens menors de dos anys nascuts a Betlem) però ara, curiós, genera xanxes i bromes. I seguint amb les picades d'ullet, un altre engany és la frase popular “Per Santa Llúcia un pas de puça, per Nadal un pas de pardal”. El dia no comença a allargar el 13 de desembre, sinó uns dies més tard, pel canvi al calendari gregorià. El que sí és cert és que Santa Llúcia és la patrona de modistes, oculistes, fotògrafs i dels cecs.

Els cecs hem hagut de lluitar molt al llarg de la història. Hem passat per tot tipus d'episodis. Som un exemple per al món de com es poden superar les dificultats, com organitzar-se, com ser autosuficient i com poder contribuir, amb treball i dedicació, a apuntalar una societat més justa i igualitària. Precisament, un 13 de desembre de 2006 es va aprovar la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, resultat d'un procés llarg i de la feina de moltíssima gent, especialment les organitzacions de persones amb discapacitat i les seves famílies, i l'ONCE en particular, que va bolcar els seus equips en aquesta fita.

Per primera vegada, s'empara la visibilitat d'aquest grup de ciutadans dins del sistema de protecció de drets humans de Nacions Unides. Ja és irreversible assumir que la discapacitat és una qüestió de drets humans i, des de llavors, es compta amb una eina jurídica vinculant a l'hora de fer valer els drets d'aquestes persones. Espanya va ser un dels primers països en signar i ratificar aquesta Convenció, el 2008, i, per tant, ja forma part de l'ordenament jurídic espanyol; altra cosa és que es compleixi, punt en el que seguim treballant.

Per això, el repte que té el nou govern i tots els partits que conformen l'arc parlamentari és molt gran. I totes les persones amb discapacitat mirem amb expectació com juguen aquest partit, perquè en aquests anys de crisi la societat civil ha donat una lliçó d'estratègia, d'entrega i d'empenta que suposen un exemple per als polítics.

Que ningú s'enganyi: nosaltres no deixarem de lluitar tots els dies de l'any. L'ONCE compleix avui 78 anys. Sempre hem pensat que no som només el que tenim, som també el que esperem i imaginem. Vàrem creure en un somni de cecs que millorarien una Espanya de postguerra i avui donem feina a 70.000 persones; vàrem creure en una Fundació capaç d'irradiar la nostra solidaritat cap a la discapacitat i ho hem aconseguit amb la Fundació ONCE; vàrem creure en unes empreses exemplars en l'àmbit social i també en l'econòmic, i fa dos anys vam crear la marca Ilunion.

Ens il·lusionem amb la construcció d'un futur millor perquè sabem que el que vivim és valuós i, per això, volem preservar-lo i ampliar-lo. Aquesta és i ha estat sempre la nostra il·lusió, una il·lusió sostinguda i sostenible en el temps. Feliç dia de Santa Llúcia.