parlament
Recta final per tenir a punt la nova llei de muntanya
El govern ha aprovat, aquesta setmana, la memòria preliminar i preveu que el text normatiu arribi al Parlament abans de mig any
L'actual marc legal, regit per un text del 1983, ha quedat antiquat
La nova llei de muntanya comença a prendre forma. El govern ha aprovat, aquesta setmana, la memòria preliminar de l'avantprojecte de llei que ha de substituir la llei d'alta muntanya del 1983. La veterana llei, encara vàlida, va ser pionera en el seu àmbit a l'Estat espanyol, però més de trenta anys de vigència han deixat el text normatiu obsolet, tenint en compte els canvis socioeconòmics, polítics i administratius que han experimentat les zones rurals.
La nova llei busca prioritzar les accions i iniciatives que són clau per al desenvolupament econòmic dels territoris de muntanya i incentiva la cooperació pública-privada, així com el suport a la recerca. L'objectiu, segons el Departament de Territori de la Generalitat, és aconseguir l'arrelament de la població al territori, oferint “oportunitats econòmiques” i garantint la “massa crítica imprescindible per a la prestació dels serveis bàsics”. Per aconseguir-ho, la memòria preliminar proposa impulsar les tecnologies de la informació per millorar la connectivitat i fomentar la implantació de projectes econòmics que garanteixin llocs de treball durant tot l'any, en un marc de respecte al patrimoni natural i cultural, segons apunta el Departament.
Precisament, la promoció dels actius territorials és un altre dels pilars de la llei. En aquest sentit, s'aposta per potenciar el sector primari, incloent-hi les activitats de transformació i comercialització al territori mateix, i integrar molt més les polítiques de turisme i de gestió del llegat patrimonial.
A més d'ajustar el conjunt de polítiques públiques i la prestació de serveis a la realitat dels àmbits de muntanya, es vol impulsar la cooperació transfronterera.
Per desplegar els objectius de la llei, es preveu impulsar programes operatius de col·laboració entre organismes públics i privats. Aquests programes hauran de promocionar recursos existents, ajudar a corregir “dinàmiques territorials no desitjades” i tenir capacitat tractora de l'economia. Cada programa identificarà els diversos actors implicats i detallarà els compromisos de cada part, concretarà els recursos econòmics necessaris i definirà uns terminis d'execució limitats. Es vol garantir que les actuacions obtinguin resultats tangibles, segons destaca la Generalitat.
La nova normativa dotarà els territoris de muntanya d'un ens de seguiment de les dinàmiques que els afecten i d'adequació de les polítiques sectorials a les seves característiques singulars.
Territori apunta que les diferències entre les àrees muntanyenques i la resta del país s'han reduït, tot i que es mantenen trets propis, com ara l'orografia, la llunyania de la xarxa viària bàsica i la baixa demografia.
LA FRASE
LA XIFRA
Un abast de quasi mig país
El Departament de Territori manté que, abans d'iniciar la redacció d'aquesta nova llei, s'ha considerat important conèixer les visions dels agents i actors socials de les comarques de muntanya sobre la conveniència d'aquesta iniciativa. No ha estat un procés fàcil arribar a tenir un esbós del nou text normatiu (el procés va arrencar a finals de l'any 2011), però es preveu que el futur projecte de llei de muntanya pugui començar el tràmit parlamentari durant el primer semestre del 2017, un cop el govern l'hagi aprovat.
L'àmbit considerat de muntanya abasta el 46% de la superfície del país, però aplega només el 4,6% de la població.
Es tracta de nou comarques senceres –Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès–, la Val d'Aran i uns altres 137 municipis pertanyents a 21 comarques. En total, 300 municipis (el 62% tenen menys de 500 habitants), que representen gairebé un terç dels municipis del país.
La llei d'alta muntanya del 1983 partia de la base que les àrees de muntanya no havien assolit el mateix grau de desenvolupament econòmic de la resta de Catalunya.
