Pessebres en rigorós directe
Molts pobles gironins reviuen, amb milers de participants, la tradició nadalenca del pessebre vivent
Alguns venen entrades pels dispositius mòbils
Teatre pedagògic i per als catòlics catequètic. Són els pessebres vivents, amb una tradició que entronca amb les representacions teatrals a dins dels temples religiosos amb què a l'edat mitjana es feien entenedors els misteris de la fe catòlica. Ara són populars i, des d'aquest any, han entrat de ple a l'era de les noves tecnologies. I no només perquè la majoria tenen portal propi a internet, sinó perquè a través de la Coordinadora de Pessebres de Catalunya han creat una aplicació per als dispositius mòbils que permet comprar entrades en línia i, a més, conèixer tota la informació relativa a cada pessebre. A les comarques gironines, de moment, l'han activitat els de Castell d'Aro, Pals, Navata i Santa Pau.
Molts municipis gironins s'omplen aquests dies de Mares de Déu, Joseps, nens Jesús, bous, mules, pastores i pastors de tota mena, àngels, dimonis... de carn i ossos, quiets o estàtics, caracteritzats a l'època bíblica o amb vestimentes tradicionals, amb actituds bíbliques o fent oficis tradicionals, i tot plegat amanit amb música ambiental típicament nadalenca.
El més antic és el de Castell d'Aro (25 i 26 de desembre i 1 i 6 de gener, a les 19 h al nucli antic i al barri de la Coma). Per la qualitat de les escenes i per l'antiguitat, l'any 2011 va ser reconegut amb la Creu de Sant Jordi. Com en la majoria de pessebres vivents, la comissió organitzadora hi ha dut a terme una sèrie de millores, bàsicament una fusteria i un campament dels Reis d'Orient i amb l'actiu de l'original naixement del final del recorregut.
Dels més populars i tradicionals, destaquen també els de Brunyola, Navata, Joanetes, Bàscara, Peralada i Pals. Aquests dos últims fa 35 i 30 anys, respectivament, que se celebren. Els organitzadors del pessebre de Pals (25 i 26 de desembre i 1 de gener, a les 18 h) no tenen previst fer cap celebració especial. Ho deixen per al sopar d'agraïment als participants posterior. L'escenari és impressionant: el recinte gòtic, i hi ha escenes d'època i de tradicionals. A Peralada (25 i 26 de desembre i 1 de gener, a les 19 h), la principal novetat és la recreació de les populars calderes d'en Pere Botero. S'escenifica al parc del castell també amb la barreja d'escenes d'època i populars. A Brunyola, que també fa 35 anys, un audiovisual tornarà a encetar el pessebre (25 i 26 de desembre, a les 19 h), que es representa amb figurants d'època a l'entorn del castell. I Fontcoberta (25 i 26 de desembre a les 19 h) i Celrà (dia 26, a les 19 h) completen la nòmina de pessebres vivents amb aniversaris acabats amb nombres rodons: el primer fa 40 anys que es representa a l'entorn del nucli urbà amb escenes d'època, i el segon, 25.
De Guinness
A un sol any de fer la trentena, el pessebre vivent de Joanetes presenta, com ja és tradicional, un dels pocs formats on totes les escenes són tradicionals, o bé perquè s'hi representen oficis, o bé perquè la majoria dels protagonistes de les bíbliques van amb els vestits tradicionals del país. Una altra particularitat d'aquesta representació és que té l'estel de Nadal més gros del món, cosa que està certificada pel Guinness World Records. Té mig centenar de bombetes i es va instal·lar per primer cop a dalt de Santa Magdalena fa 23 anys.
A Bàscara (25 i 26 de desembre, 19 h) fa 43 anys que fan el pessebre vivent omplint d'escenes d'època amb figurants completament estàtics el nucli antic i la riba del Fluvià. A Navata (25 i 26 de desembre, 18.30 h), també amb figurants estàtics i d'època, ocuparan el nucli urbà tot esperant l'any vinent per celebrar el vintè aniversari.
A Amer (25 i 26 de desembre, 18.30 h), els camps de la Boada tornen a ser l'escenari d'una altra edició del pessebre amb figurants d'escenes d'època i tradicionals en moviment. A Vilavenut, el pessebre reviu al punt de la mitjanit de Nadal al voltant de l'església i també el dia de Sant Esteve (19 h). A Campdevànol, també fan coincidir la primera representació del pessebre vivent amb la missa del gall i hi tornen el mateix dia de Nadal (19 h); l'escenari és l'hort de la rectoria. Al Ripollès, també hi ha pessebre a Sant Joan de les Abadesses (25 i 26 de desembre, 19 h). El punt de partida del recorregut pel centre històric –el monestir és una de les joies del romànic català– s'inicia a la plaça Vinyals.
Completen la llista de celebracions: Calonge (26 de desembre, 19 h), al castell; Llofriu (26 de desembre, 18 h i 19 h), a Can Marlí; Maçanet de la Selva (25 i 26 de desembre i 1 de gener, 19 h), al bosc de Can Garriga; Llers (6 de gener, 18 h), a can Casagran, i Salt (26 i 27 de desembre, 18 h i 19 h, respectivament), amb la princesa Samarcanda, que és l'encarregada de recollir les cartes dels infants.