Festes i tradicions
La Festa del Pi torna a Centelles per Santa Coloma
El pi serà l'eix de la celebració d'una festa que segueix una cronologia invariable
Cada any, el 30 de desembre, els galejadors tallen el pi marcat per Sant Esteve i el pengen a l'església
Com mana la tradició, dilluns passat un grup de galejadors van anar al bosc de la rodalia per escollir el pi. No un pi qualsevol: un pi de tronc recte i brancada rodona i espessa, “potser una mica més alt que altres anys”, explica Josep Giol, capità de l'Associació de Galejadors de Centelles, encarregada d'organitzar la Festa del Pi. Giol, que té 88 anys i participa en tota la festa des de fa unes quantes dècades, ens explica el ritual: “Cada any, el dia 30 de desembre, tallem el pi que hem marcat per Sant Esteve. Prop d'uns 300 galejadors i galejadores vestits amb camisa blanca, pantalons de vellut negres, armilla i barretina vermella, anem al bosc per fer un ritual que viu tot el poble. Allà fem focs i esmorzem botifarra per agafar forces. Tallem el pi escollit i el traslladem al poble amb una carreta tirada per una parella de bous. A les dotze del migdia, a les escales de la parròquia de Santa Coloma, fem ballar el pi dret, de forma sorollosa, amb la pólvora dels trabucs. I després entrem l'arbre a l'interior. És un moment molt especial que fa vibrar tots els presents a la plaça. Dins de l'església, el capgirem per adornar-lo amb poms de pomes i neules lligats que es lliguen a la brancada. Així és com galegem, que vol dir festegem, la patrona de Centelles, santa Coloma, que se celebra l'endemà, 31 de desembre. Com a ofrena, deixem el pi penjat sobre l'altar major. Allí s'hi estarà fins al dia de Reis. Durant aquests vuit dies, el pi i la santa festegen, com ho fan dos enamorats”. Quan el pi es despenja els farcells de pomes es reparteixen entre els galejadors i se'n reserven un per a l'Ajuntament i un altre per al rector.
La festa inclou altres rituals. La parella de bous que transporta el pi és de per vida i ni se'n pot canviar un, ni es poden canviar de banda. La carreta és també una peça específica i serveix exclusivament per transportar el pi. La carreta actual és la reconstrucció d'una tradicional carreta de càrrega de bous que datava del primer terç del segle XX i manté alguns elements de fusta de la carreta original i tota la ferramenta. La Festa del Pi va ser declarada Festa Patrimonial d'Interès Nacional l'any 1987.
A part de la parella de bous i de la carreta, els tres elements cabdals de la festa són el pi, l'església i els galejadors. Sense el pi, la festa no tindria sentit. A més, és l'únic element que permet especular amb un origen precristià de la festa, vinculat al solstici d'hivern i als ritus de la fecunditat i de la regeneració de la vida. El segon element clau de la Festa del Pi és l'església parroquial. De fet, el moment culminant de la festa és quan el pi és hissat sobre l'altar major mentre es canta l'himne de Santa Coloma per part de tots els galejadors i assistents a l'acte. El pi roman penjat sobre l'altar durant vuit dies. El tercer element són els galejadors, “les persones que galegen, és a dir, fan gala amb una arma, fusell o trabuc, en to festiu. Com qui festeja un amor. Els galejadors i galejadores ho són a títol individual, no com a membres de cap colla, tot i que per participar a la Festa del Pi de Centelles s'ha de ser membre de l'Associació de Galejadors”, explica el capità Giol.
La festa
Dia 30: a les 7 h, missa primera. A les 12 h el pi entra al poble. A les 13 h se'l fa ballar a l'entrada del temple.
Tot un poble s'ofereix a la santa
M.J.R.Per als galejadors, la festa és una metàfora: el pi és el poble de Centelles, cada branca és un carrer, cada branquilló és una família i cada agulla, un centellenc. “En el pi hi ha tots els centellencs passats, presents i els qui vindran”, reflexiona Giol, qui conclou: “D'aquesta manera, fa més de 300 anys que tot el poble s'ofereix a la santa.” Tot el ritual, des de Sant Esteve a Reis, forma part d'aquest “homenatge per part de Centelles a la seva patrona”.
Sobre l'origen històric de la Festa del Pi, ben poca cosa se'n sap. Una de les opinions més esteses sobre la festa és que es tracta d'una celebració ancestral que fou cristianitzada posteriorment. Cal recordar que el culte a l'arbre era una creença força arrelada entre els nostres avantpassats i que avui dia es conserva en algunes de les celebracions.
Des d'una perspectiva simbòlica, a l'arbre se li atribueixen tot tipus de significats: és símbol de la immortalitat i de la vida eterna; de la força i la fertilitat; del món i els seus tres estats interdependents (branques-cel, tronc-terra i arrels-submón). Els arbres han esdevingut, també, un potent símbol que descriu molt bé la problemàtica associada a cada ésser viu, ja que contenen al seu interior dues forces o energies oposades que s'alimenten de manera ascendent i descendent: la voluntat de volar i la voluntat d'arrelar-se.
