Municipal
Alella resol l'afer dels desterrats de la Mina
Van arribar-hi 32 persones i van ocupar 3 cases del sector d'Alella Mar
Actualment només hi ha un immoble amb vuit inquilins i pendent de ser desallotjat
Alella està en vies de resoldre completament l'afer dels desterrats dels barris de la Mina de Sant Adrià de Besòs i del barri de Sant Roc de Badalona que van arribar al municipi maresmenc ara farà prop d'un any. En el cas d'Alella, 32 persones d'ètnia gitana, entre les quals hi havia menors, van fer-hi cap fugint per por de les represàlies a causa de la mort d'un jove d'un clan rival al Port Olímpic de Barcelona. Aleshores aquests nouvinguts van ocupar tres habitatges –dos de particulars i un d'una entitat bancària– de la zona d'Alella Mar, cosa que va provocar una situació d'alarma entre els veïns de la població.
Actualment, i segons explica l'alcalde, Andreu Francisco (ERC), només queda un habitatge ocupat –el de l'entitat bancària– per vuit persones, entre les quals hi ha sis menors. “En aquest darrer cas el procediment judicial per fer efectiva la desocupació està molt avançat”, comenta Francisco, i apunta que es podria resoldre “durant aquest primer trimestre”. L'alcalde d'Alella recorda els mesos en què va esclatar el cas –entre febrer i maig de l'any passat– com a “difícils”, però assegura que “ara mateix la convivència està normalitzada i els ocupants de l'habitatge no han provocat cap conflicte”. Francisco també explica que els menors d'aquest nucli familiar “en aquest moment estan escolaritzats”.
“Alella va ser el municipi que va rebre més pressió ciutadana i mediàtica sobre aquest tema”, reflexiona l'alcalde, que recorda que “també hi va haver casos com aquest en d'altres poblacions de la comarca que no van tenir tant de ressò”. En aquest sentit Francisco repassa alguns moments de tensió viscuts, com quan el 31 de març la propietària d'un dels domicilis, junt amb un grup de veïns, va entrar a la seva casa, que feia tres dies que estava abandonada, i la va recuperar. “Com a Ajuntament vam posar tots els nostres recursos possibles i es van fer gestions des de l'àmbit dels Serveis Socials i a través de la mediació”, comenta l'alcalde. En aquest sentit, Francisco es mostra crític amb la implicació de la Generalitat en tot aquest afer. “El paper de la Generalitat pel que fa a Alella va deixar molt a desitjar”, manifesta l'alcalde, que ressalta la gestió que des del consistori es va fer de manera directa amb responsables de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya (Fagic). Francisco també revela que durant aquells mesos es va estar en estret contacte amb els ajuntaments d'origen dels desplaçats i amb el Consell Comarcal del Maresme.
“Un punt d'inflexió”
A l'abril de l'any passat, l'Ajuntament d'Alella va decidir convocar una audiència pública per tractar el cas. L'alcalde considera que aquella reunió “va marcar un punt d'inflexió per calmar els ànims ja que es van poder donar explicacions a la ciutadania”. Tot i els moments de tensió que s'hi van viure, Francisco recorda que es van poder posar sobre la taula diferents mesures que el consistori va adoptar per frenar els casos d'ocupacions al municipi ,“i aquest fet va tranquil·litzar molts veïns”.