Igualada, on vas?
Un debat evidencia la falta d'encaix amb les àrees que s'han posat sobre la taula: Penedès, Catalunya Central i Àrea Metropolitana
S'apunta que la ciutat encara ha de definir la seva pròpia estratègia a llarg termini
El fòrum de debat Dimarts de Diàlegs, organitzat per l'Ateneu Igualadí, plantejava dimarts passat la pregunta: “On va Igualada en el nou mapa de Catalunya?” Lluny de donar respostes, el debat va deixar en evidència que l'encaix d'Igualada i la comarca de l'Anoia no està resolt. La majoria de la comarca forma part des del 2010 de l'àmbit funcional del Penedès, a excepció dels municipis de l'Alta Anoia o l'Alta Segarra, que van decidir mantenir-se a l'àmbit de la Catalunya Central.
Oriol Nel·lo, doctor en geografia, professor de la UAB i exsecretari de Planificació Territorial de la Generalitat de Catalunya amb el tripartit, va obrir el debat recordant que “les vegueries estan en un atzucac, perquè és un àmbit que no pot substituir les províncies”, com a conseqüència de la sentència del Constitucional sobre l'Estatut del 2006.
Tres mapes possibles
Més enllà de com s'acabin concretant els àmbits, Nel·lo dibuixava les opcions d'encaix d'Igualada. La primera i “tradicional” és la de la Catalunya Central, que suposa “una aliança de tres ciutats molt fortes al límit de la regió metropolitana”, amb l'eix transversal com a gran valor. La segona és “una nova identitat” al Penedès, una opció “amb una certa potència”. Finalment, Nel·lo parlava d'una opció “poc explícita, però molt vigent”, que és la d'Igualada com a ciutat metropolitana.
El doctor en geografia insta Igualada a “buscar el seu espai per una estratègia econòmica entre l'Àrea Metropolitana i les zones agrícoles i turístiques de muntanya”.
Territori interconnectat
Nel·lo va posar èmfasi en el caràcter de xarxa interconnectada del territori i ho va justificar: “Ens permet jugar amb diferents opcions simultàniament i no caure en l'error d'establir aliances unívoques.”
El geògraf igualadí Alfons Recio va obrir el torn de debat entre els convidats locals, reconeixent: “Em costa veure estratègies compartides de l'Anoia al Penedès”, i es preguntava si la presència de la comarca al nou àmbit “pot ser que sigui una reacció antibarcelonina o antimanresana”.
Recio també es mostrava partidari, en un terreny més pràctic, d'“anar a buscar la regió que sigui coherent amb les polítiques públiques necessàries”.
El periodista Jordi Puiggrós va defensar que Igualada vagi “cap a on sumi més”, malgrat que hi va afegir: “Ja som al Penedès i en tot cas ara hem de discutir si volem marxar-ne.” La indefinició de tot plegat el portava a dir: “Estem en terra de ningú.”
En aquesta línia, l'expresident del Consell Comarcal de l'Anoia Joan Vich va definir la comarca com “un territori de territoris”. Vich considerava que “Igualada mira majoritàriament cap a Barcelona” i que, en realitat, hi ha “tantes incerteses com oportunitats”.
L'hora de l'Alta Segarra
Una idea que va quedar clara al llarg del debat és que l'Anoia no sortirà sencera del debat territorial. La divisió efectiva en els àmbits de planificació dona ales a la comarca històrica de l'Alta Segarra, de la qual formarien part vuit municipis del nord de l'Anoia. El president del Casino de Calaf, Jordi Mas, confirmava el sentiment de comarca pròpia i reconeixia: “Sempre hem mirat més al Bages que a l'Anoia perquè se'ns feia més cas.”
Sentiment anoienc?
La lingüista M. Carme Junyent, de Masquefa, va recórrer la comarca en el marc d'una recerca als centres educatius. De la seva experiència, que va plasmar en el llibre Escoles a la frontera, Junyent conclou: “Jo mateixa em preguntava què era aquesta comarca” i se sorprenia que “no havia trobat sentiment de pertinença a l'Anoia enlloc, ni a Igualada”. La lingüista creu que, a més, “Igualada no ha exercit de capital”.
Els reptes d'Igualada
Més enllà de l'encaix territorial, el debat va deixar sobre la taula la necessitat d'una definició estratègica de la ciutat a llarg termini.
El periodista Jordi Puiggrós va verbalitzar una demanda recurrent en el debat territorial al voltant d'Igualada i instava tothom a “ser valents” i fusionar en un únic municipi la conca d'Òdena: Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Òdena.
LA DATA
Un premiat fòrum de debat
El debat sobre l'encaix territorial d'Igualada servia per celebrar el tercer aniversari del fòrum de debat Dimarts de Diàlegs, organitzat per l'Ateneu Igualadí i coordinat pel periodista Jordi Cuadras.
Dimarts de Diàlegs va rebre el mes de desembre passat el premi de la Federació d'Ateneus de Catalunya a la millor acció en l'àmbit de la comunicació. Des del 2014 s'han fet 28 debats sobre diferents temàtiques, que s'introdueixen amb un ponent que hi aporta una mirada externa. Un total de 146 convidats han passat en aquests tres anys per aportar el seu punt de vista en clau local.
